ENRIC VALOR
Documental de TV3 sobre Enric Valor (en 2 parts):
Primera part del programa de TV3 sobre Enric Valor
Segona part del programa de TV3 sobre Enric Valor
Enric Valor - Entrevista a Movitel TV
Enric Valor entrevistat a Movitel TV
(El vídeo no té molt bona qualitat però paga la pena veure'l.)
ENRIC VALOR
Dades biogràfiques:
Dades biogràfiques:
Enric Valor i Vives (Castalla, l'Alcoià, 1911 - València, 2000). Gramàtic, lexicòleg, rondallista i novel.lista. Va recopilar trenta-sis rondalles de la tradició oral valenciana i les va transformar en literatura escrita en equilibri entre la recerca dialectal, fixant expressions, i l'estricta normativa. De l´obra narrativa cal situar al capdamunt el "Cicle de Cassana", integrat per la trilogia Sense la terra promesa, Temps de batuda i Enllà de l´horitzó. Com a lexicògraf s´ha guanyat un lloc de privilegi entre els fabristes més respectats. Ha tingut un paper destacat en la difusió de la gramàtica catalana al País Valencià, amb obres com Millorem el llenguatge (1971), Curs mitjà de gramàtica catalana, referida especialment al País Valencià (1973) entre d´altres. Va ser guardonat, entre altres, amb el Premi de les Lletres Valencianes (1985), el Premi d´Honor de les Lletres Catalanes (1987) i la Creu de Sant Jordi (1993). Va ser investit Doctor Honoris Causa per les Universitats de València, de les Illes Balears, de Castelló i d'Alacant. Va ser Vicepresident pel País Valencià i Soci d'Honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana
Publicacions
Rondallística:
· Rondalles valencianes. Volum I. València: Torre, 1950 / Volum II: 1951 / Volum III: 1958.
· Meravelles i picardies. Volum I. València: L´Estel, 1964 / Volum II: 1970.
· Rondalles valencianes. València: Edicions de la Federació d´entitats Culturals, 1984-88 (8 volums) / València: Editorial del Bullent, 1987 (8 volums) / València: Edicions de Bullent, 1999 (2 volums)
· Rondalles valencianes d'Enric Valor. València: PM Produccions, 2001. Col.lecció de diversos CD's amb la lectura de les rondalles [Col.laboració d'Edicions d'El Bullent]
Narrativa:
-Novel.la:
· La idea de l´emigrant. València: Fernando Torres, 1982 / València: Gregal Llibres, 1987.
· Enllà de l´horitzó. València: Tàndem Edicions, 1991.
· Narracions de la Foia de Castalla. Barcelona: Barcino, 1952.
· Narracions perennes. València: Gregal Llibres, 1988.
· Un fonamentalista del Vinalopó, i altres contarelles. València: Tàndem, 1996.
Gramàtica i lexicografia
· Lea valenciano en diez días. València: Impremta Fermar, 1966.
· Curso medio de gramática catalana referida especialmente al País Valenciano. València: Gorg, 1973.
· La flexió verbal. València: Tres i Quatre, 1983 (1991, 13a ed.)
· Temes de correcció lingüística. València: Tres i Quatre, 1983 (1984, 2a ed.)
· Vocabulari escolar de la llengua. València: Carena, 1989.
En col.laboració amb altres autors
· Llebeig. València, 1975 (amb el mallorquí Pere Riutort)
· Vocabulari castellut dins Aportacions d´Enric Valor a la lexocografia catalana. (amb J. Giner), 1996.
Traduccions
· Voltaire. L´ingenu. València: Gorg, 1974.
Comentaris sobre la seua obra
"... els personatges creats per Enric Valor apareixen units al seu entorn, són coneixedors exactes de la realitat que els envolta, així les muntanyes es transformaran en cingle, rambla, sera, foia o cimal; els menjars, en torrons de Xixona, carabassat, padou de Castalla, tramussos de la Ribera, figues de Benicarló, taronges de Carcaixent, cacauets de l'horta de València, ensucrades d'Alcoi, torrat d'Elx o només tortells, massapans, llepolies; les plantes, en timó, pebrella, fenoll o ginebre. I les persones, a més de quedar-se "fetes pols" o simplement "mal", poden quedar-se "fetes un Sant Llàtzer"; podran plorar a "llàgrima viva", o quedar-se soles "com un jonc" o més alegres que "un gos amb un os". Una dona pot "sentir-se compradora" i tenir un xiquet "esparpellat com un teuladí" o "poregós com una cabra montesa"; potser es posarà "vermella com la flor del magraner" i a més de plorar "agafarà un botó", i si s'enfaden "faran cara de gos de barraca". I sabrem que "les desgràcies s'enganxen com les cireres" o que "per foc i per muller no te n'isques al carrer".
Des d'aquesta riquesa expressiva Valor col.labora en la tasca ecològica fixant expressions i portant-les a la vista i l'oïda del lector-auditor, pequè com ja hem dit, les rondalles, testimoni del parlar d'un poble, acaben sent vehicle de velles fórmules lèxiques, d'arcaismes, parèmies i comparances".
(Gemma Lluch i Rosa Serrano. Noves lectures de les Rondalles Valencianes. València: Tàmdem-Albatros, 1995)
"Un enamorat de l´idioma que desenvolupa el sentit de tacte per extreure als mots, amant expert amb dedicació exclusiva, tota la música que s´hi amaga. (...)El nord del senyor Valor és el treball minuciós amb la paraula, i s'hi posa, amb una mà hàbil que esporga i acarona. La seua escriptura se situa així en equilibri admirable entre la recerca dialectal dels parlars vius de la seua terra i, de l'altre cantó, la més estricta disciplina fabriana. El fervor normatiu no hi és un silici aplicat a la carn de la lletra, sinó l'ossada que la vertebra (...) El mot sospesat i la frase ben construïda són estris de l'escriptura on l'autor es recrea, sense pressa, per elaborar les delícies del tast que ens ofereix. Capficat en les dèries idiomàtiques, esdevé un estrany habitant del país de la paraula"
(Vicent Salvador. "La llengua, i el barret, del Sr. Valor". Avui, 30.XII.1999)
"Enric Valor és un ésser polièdric. Moltes les cares i molts els anys per a polir-les i perfeccionar-les. Així, tenim el senyor Valor senyor Valor i l´Enric Valor caçador i meteoròleg, el gramàtic i el lexicògraf, el rondallaire i el novel.lista, el patriota in combustible i el narrador empedreït. Per mi és també un ésser humà entranyable, un referent ètic i patriòtic, un amic gran. (...) Enric Valor ha mantingut al llarg de la seva vida una actitud ètica i cívica al servei de la llengua i de la cultura del País Valencià on viu sempre formant part d´una unitat més ampla perquè, home acostumat a ataüllar l´horitzó en llargues hores de cacera, té una mirada enemiga de fronteres artificials i empobridores. De tanques que ofeguen i divideixen".
(Rosa Serrano, "Enric Valor, un escriptor i una obra a descobrir". Avui, 30.XII.1999)
"La principal diferència de les rondalles de Valor radica en el fet que tracta la rondalla com una novel.la i, alhora, s´adreça a dos tipus de lectors diferents. Per una part, l´edició completa és una lectura perfecta per als adults; per una altra, la versió adaptada per Rosa Serrano proposa una lectura d´interès innegable per als infants. (...) A diferència d´altres escriptors de rondalles, la finalitat d´Enric Valor no era la d´un folklorista sinó la d´un novel.lista que vol escriure i fa ús d´uns esquemes argumentals que va escoltar quan era un nen".
"Amb la més estricta naturalitat, doncs, l´obra valoriana ha estat sancionada com a magistral per les Universitats de València, les Illes Balears, Jaume I de Castelló de la Plana i, ara darrerament, Alacant, les quals s´han sentit enorgullides de proclamar doctor amb honors extraordinaris el nostre mestre. Una tal distinció, compartida per tantes universitats, em fa l´efecte que no és un fenomen habitual... En efecte, és ben conegut que, alhora que en el món universitari, els ambients artístics i els reductes científics respecten, i ben sovint admiren, l´obra exemplar d´nric Valor, aquesta és convertida en motiu de refús per part de les instàncies que condueixen la política valenciana. L´episodi que van protagonitzar les autoritats educatives del país en arrabassar la denominació "Enric Valor" a l´institut del seu poble no constituí una simple mostra d´intransigència, amb ribets de barbàrie, sinó més aviat una exhibició de prepotència contra la lucidesa mental i l´esperit creador, i alhora contra la bondat".
Fragments de entrevistes:
Als nou anys jo ja hi tenia la il.lusió. En vaig escriure tres capítols. Recorde que hi vaig posar uns personatges en un poble que vaig llegir en el mapa d´Espanya que es deia Treviño i estava en el nord i això em va il.lusionar a mi de minyó, mira si és cosa de poc coneixement!, i al final el personatge va fer un viatge a Itàlia i ja no el vaig fer tornar a Treviño... Però el meu pare em seguia animant.
¿És cert que la seva primera narració publicada ho va ser en castellà, el 1926?
La primera que vaig publicar va ser L´experiment de Strolowickz. Me´l van publicar a Elx. Després vaig escriure L´aventura de Franz Lietzen i me la publicaren en el Camí.
El divuit de juliol del 36 es van perdre moltes il.lusions. A vostè a més a més, se li va perdre l'original d'una novel.la que mai no ha estat possible llegir. ¿Com va ocórrer això?
Era la primera novel.la acabada. Es deia El misteri de Canadian. El tren on anava l´exemplar de la novel.la va ser bombardejat i es va cremar.
Qui són, acabada la guerra, els seus mestres de llengua?
Josep Giner va donar-me classes de filologia catalana, d´ensenyar-me llatí i gramàtica històrica. Fou decisiu en la meva formació, em va comunicar amb Joan Coromines. Carles Salvador també em va influir, tant que em va fer com ell era: un autèntic fabrista.
Finalment, l´any 1960 veu vostè publicada la seva novel.la L´ambició d´Aleix. És cert que va trigar deu anys a passar la censura?
La censura era més rígida en els temes amorosos que en els polítics... que podia passar amb una novel.la on s´esdevenia un adulteri?
En la seva opinió, quan naix el blaverisme i impulsat per qui?
El blaverisme és un secessionisme lingüístic que acabaria amb la desaparició del valencià. És la nova ofensiva de la dreta per acabar amb la llengua... Volen fer analfabet el nostre poble separant-lo de la ciència filològica, de la Universitat, reduint-lo a un populisme inculte sense afany de superació.
(Rosa Serrano. Enric Valor converses amb un senyor escriptor. València: Tàndem Edicions, 1995)
· Casanova, E. "El valencià i Enric Valor". Diari de Balears. Balears Cultural, 15, feb., 1998.
· Janer Manila, G. "Contar històries: conjugar la vida en imperfet" dins Simposi d´estudi i festa Enric Valor. Actes, 35-45, 1996.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada