Voldria ser
l’escuma blanca
de la teva cervesa,
perquè no embriaga
i fa lluir l’estrella.
Voldria ser
l’avís de conversa,
perquè no promet
ni dictamina sentència.
Voldria ser
la creu vermella,
per dar-te preferència
davant de qualsevol emergència.
I no saps com em dol
pintar-me els ulls
i no aconseguir
la mirada de la Gioconda,
però..., però que carai!
si la Gioconda no es pintava!
I. N.
Ivette Nadal: ''Vivim la nit''
Miro la nit,
miro el mar.
les hores petites se'n van.
Alça la copa i brindem, amor,
pels dies que vindran.
Pugem les escales de dos en dos,
encén una espelma i que cremi tot.
Vivim la nit
mirant el cel,
buscant saturn
o la creu del sud
Vivim la nit
mirant el cel,
comptant estels
mentre ens estimem.
Miro la nit,
miro el mar.
El tren vermell ja se'n va.
Alça la copa i brindem, amor,
que aviat ja no en serem dos.
Pugem les escales de dos en dos,
encén una espelma i que cremi tot.
Vivim la nit
mirant el cel,
buscant saturn
o la creu del sud.
Vivim la nit
mirant el cel
buscant estels
mentre ens estimem.
IVETTE NADAL
moltes gràcies per compartir-ho!!
ResponEliminaI*^^.
Moltes gràcies a tu, Ivette. Ens veiem en aquest món inevitablement bell de la poesia. Merci per la teua veu!
ResponEliminaUna abraçada molt forta amb tendresa atlàntica!
Besades!