diré el teu nom i el cantarà l'alosa
JOAN SALVAT-PAPASSEIT
De vegades les orenetes sobrevolen el mar, tocant un silenci anterior a tu, anterior als teus llabis d’hivern, al teu nom estranger que passa entre els meus dits i travessa el meu pit.
De vegades aquesta llum d’hivern sobrevola cada paraula que aprenc, cada paraula que escric, cada rumor que deixe que m'acompanye mentre tu i els teus ulls em parleu en una llengua que ja és meua, com si tu mai hagueres deixat de ser meua, en la flor blava del matí. Perquè en la flor blava del matí naix el teu cós de llum, obris els teus ulls i il·lumines tot allò que un nou any porta ple d'un amor que ningú no pot matar.
De vegades aquesta llum d’hivern sobrevola cada paraula que aprenc, cada paraula que escric, cada rumor que deixe que m'acompanye mentre tu i els teus ulls em parleu en una llengua que ja és meua, com si tu mai hagueres deixat de ser meua, en la flor blava del matí. Perquè en la flor blava del matí naix el teu cós de llum, obris els teus ulls i il·lumines tot allò que un nou any porta ple d'un amor que ningú no pot matar.
Perquè en la flor blava del matí el teu nom brilla en silenci.
XAVIER VÁSQUEZ FREIRE
Crèdits de la fotografia:
Fotografia original de leoplus reproduïda i alterada gràcies a una llicència Creative Commons de Reconeixement-CompartirIgual 2.0 Genèrica (CC BY-SA 2.0) que permet copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra, fer-ne obres derivades i fer un ús comercial de l'obra. Postproducció fotogràfica de Xavier Vásquez Freire. L'obra generada es distribueix amb una llicència idèntica a l'original.
Lindo!!
ResponEliminaE que venha um ano novo cheio de amor que ninguém poderá matar!!!