Ovidi Montllor
(Alcoi, 4 de febrer de 1942 - Barcelona, 10 de març de 1995)
Poema ''M'aclame a tu'' de Vicent Andrés Estellés (Burjassot, 4 de setembre de 1924 - València, 27 de març de 1993) amb veu i música de Ovidi Montllor (Alcoi, 4 de febrer de 1942 - Barcelona, 10 de març de 1995). Del concert "Raimon: 30 anys al Vent". 23 d'abril de 1993 al Palau Sant Jordi de Barcelona. Fragment extret del documental "Crònica d'un artista" - Televisió de Catalunya (2005).
M'ACLAME A TU
M'aclame a tu, mare de terra sola.
Arrape els teus genolls amb ungles brutes.
Invoque un nom o secreta consigna,
mare de pols, segrestada esperança.
Mentre el gran foc o la ferocitat
segueix camins, segueix foscos camins,
m'agafe a tu, os que més estimava
i cante el jorn del matí il·limitat.
El clar camí, el pregon idioma
un alfabet fosforescent de pedres,
un alfabet sempre amb la clau al pany,
el net destí, la sendera de llum,
sempre, a la nit, il·luminant, enterc,
un bell futur, una augusta contrada!
Seràs el rent que fa pujar el pa,
seràs el solc i seràs la collita,
seràs la fe i la medalla oculta,
seràs l'amor i la ferocitat.
seràs la llum, la llum il·limitada,
seràs confí on l'aurora comença,
seràs forment, escala il·luminada!
Seràs l'ocell i seràs la bandera,
l'himne fecund del retorn de la pàtria,
tros esquinçat de l'emblema que puja.
Jo pujaré piament els graons
i en arribar al terme entonaré
el prec dels béns que em retornaves sempre.
VICENT ANDRÉS ESTELLÉS
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada