INICI
DE CÀNTIC EN EL TEMPLE
A Raimon, amb el meu agraït aplaudiment.
Homenatge a Salvat-Papasseit.
Ara
digueu: "La ginesta floreix,
arreu als camps hi ha vermell de roselles.
Amb nova falç comencem a segar
el blat madur i, amb ell, les males herbes."
Ah, joves llavis desclosos després
de la foscor, si sabíeu com l'alba
ens ha trigat, com és llarg d'esperar
un alçament de llum en la tenebra!
Però hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa,
perquè seguíssiu el recte camí
d'accés al ple domini de la terra.
Vàrem mirar ben al lluny del desert,
davallàvem al fons del nostre somni.
Cisternes seques esdevenen cims
pujats per esglaons de lentes hores.
Ara digueu: "Nosaltres escoltem
les veus del vent per l'alta mar d'espigues."
Ara digueu: "Ens mantindrem fidels
per sempre més al servei d'aquest poble."
arreu als camps hi ha vermell de roselles.
Amb nova falç comencem a segar
el blat madur i, amb ell, les males herbes."
Ah, joves llavis desclosos després
de la foscor, si sabíeu com l'alba
ens ha trigat, com és llarg d'esperar
un alçament de llum en la tenebra!
Però hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa,
perquè seguíssiu el recte camí
d'accés al ple domini de la terra.
Vàrem mirar ben al lluny del desert,
davallàvem al fons del nostre somni.
Cisternes seques esdevenen cims
pujats per esglaons de lentes hores.
Ara digueu: "Nosaltres escoltem
les veus del vent per l'alta mar d'espigues."
Ara digueu: "Ens mantindrem fidels
per sempre més al servei d'aquest poble."
SALVADOR ESPRIU
(Santa Coloma de Farners, 10 de juliol de
1913 - Barcelona, 22 de febrer de 1985)
Actuació de Sílvia Pérez Cruz i Toti Soler a l'acte inaugural de l'Any Espriu
interpretant ''He mirat aquesta terra''.
Lletra: Salvador Espriu. | Música: Raimon.
Palau de la Música de Barcelona, 23 de gener de 2013.
interpretant ''He mirat aquesta terra''.
Lletra: Salvador Espriu. | Música: Raimon.
Palau de la Música de Barcelona, 23 de gener de 2013.
HE
MIRAT AQUESTA TERRA
Quan
la llum pujada des del fons del mar
a
llevant comença just a tremolar,
he
mirat aquesta terra,
he
mirat aquesta terra.
Quan
per la muntanya que tanca el ponent
el
falcó s'enduia la claror del cel,
he
mirat aquesta terra,
he
mirat aquesta terra.
Mentre
bleixa l'aire malalt de la nit
i
boques de fosca fressen als camins,
he
mirat aquesta terra,
he
mirat aquesta terra.
Quan
la pluja porta l'olor de la pols
de
les fulles aspres del llunyans alocs,
he
mirat aquesta terra,
he
mirat aquesta terra.
Quan
el vent es parla en la solitud
dels
meus morts que riuen d'estar sempre junts,
he
mirat aquesta terra,
he
mirat aquesta terra.
Mentre
m'envelleixo en el llarg esforç
de
passar la rella damunt els records,
he
mirat aquesta terra,
he
mirat aquesta terra.
Quan
l'estiu ajaça per tot l'adormit
camp
l'ample silenci que estenen els grills,
he
mirat aquesta terra,
he
mirat aquesta terra.
Mentre
comprenien savis dits de cec
com
l'hivern despulla la son dels sarments,
he
mirat aquesta terra,
he
mirat aquesta terra.
Quan
la desbocada força dels cavalls
de
l'aiguat de sobte baixa pels rials,
he
mirat aquesta terra,
he
mirat aquesta terra."
SALVADOR ESPRIU
(Santa Coloma de Farners, 10 de juliol de
1913 - Barcelona, 22 de febrer de 1985)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada