Roger Mas: Ella té un cel als ulls
ELLA TÈ UN CEL ALS ULLS
Ella té un cel als ulls, una lluna i set sols.
Ella té un cel als ulls, on li cau la pluja trista de tardor. Quan els meus ulls es mullen, ells s'empassa les llàgrimes i amb la seva veu dolça tot els inferns em fa oblidar. Potser ella té ganes de plegar, però amaga sa tristor i em convida a saltar per sobre el gran riu de l'enyor. Ella té un cel als ulls, una lluna i set sols. Ella té un cel als ulls, on li cau la pluja trista de tardor. Com un gran raig de sol que em crema els ulls de tant mirar, ballo en els seus cabells; com un follet trist i rialler. Si tot sembla perdut, i s'estreny el laberint, ens agafem de la mà i saltem junts.
ROGER MAS
|
ELA TEM UM CÉU NOS OLHOS
Ela tem um céu nos olhos, uma lua e sete sóis.
Ela tem um céu nos olhos, onde lhe cai a chuva triste do outono. Quando meus olhos se molham, eles engolem as lágrimas e com sua voz doce todos os infernos me faz esquecer. Talvez ela queira chegar, mas esconde a sua tristeza e me convida a pular por cima do rio imenso da saudade. Ela tem um céu nos olhos, uma lua e sete sóis. Ela tem um céu nos olhos, onde lhe cai a chuva triste do outuno. Como um grande raio de sol que me queima os olhos de tanto olhar, bailo em seus cabelos; como um trasgo triste e risonho. Se tudo parece perdido, e o labirinto decresce vamos e, de mãos dadas, pulamos juntos.
ROGER MAS
(Tradução do Catalão para o Português por Xavier Vásquez Freire)
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada