Sirvam estas linhas para apresentar a canção ''Pare meu'', cuja letra foi escrita pela poeta catalã Maria Cabrera. A canção foi interpretada em multidão de ocasiões pela cantora catalã Sílvia Pérez Cruz, arranjada por ela mesma para interpretação musical e com música dela. O poema ao que pertence a letra da canção ''Pare meu'' tem por título ''Salm i paràbola de la memòria pròdiga''.
Esta versão abaixo reproduzida foi interpretada pelo pianista português Júlio Resende no evento intitulado ''Fado & Further'' realizado em Lisboa na Fundação Calouste Gulbenkian em 11.09.2014. Júlio Resende realizou a direção musical do evento e interpretou o piano. A voz, a interpretação do cajón foram de Sílvia Pérez Cruz. Além da interpretação padrão do piano por parte de Júlio Resende, da voz e do cajón por Sílvia Pérez Cruz, quer ele , quer ela, realizaram durante um fragmento da canção uma percussão atípica no piano diratamente sobre as tábuas deste.
SALM I PARÀBOLA DE LA MEMÒRIA PRÒDIGA
pare meu que ja no ets al poble,
pare meu que potser algun dia jo distretament t'estimava,
pare meu que te'n vas anar pel carrer sense ganes,
pare meu que potser algun dia molt discret m'estimaves,
per la sang que ens corria tan brava per les venes,
per les faccions de la teva cara que se m'esborren,
com el crit que ofega el meu pit,
pare meu!,
per la cicatriu que et partia sencera el ventre,
pare meu!,
pels tels secrets de la ceba als dits de la mare,
per les tardes tan pàl·lides a la cuina de casa,
pare meu!,
per les veus tan confuses del vespre,
pels crits i pels plors i les terrasses en ràtzia,
pare meu!,
per l'olor de gasoil de la teva roba en tornant de la feina, pare meu,
pels somnis que devien ser teus escolant-se per la pica, pare meu,
pels germans meus escolant-se per la pica,
oh pare meu!,
que retrobi la memòria, la memòria del pare i del fill,
la memòria, la gata vella,
la memòria, oh pare meu!,
el fil que em lliga als teus noms, a les teves mans, al teu crani rotund,
al teu riure que no m'agradava,
al teu ventre partit per la cicatriu del destí,
pare meu!,
que no hagi de cremar mai més la meva memòria, pare meu,
i que no me l'hagi de trobar d'improvist mai més,
disfressada de dona despentinada en gavardina i plors
en una cantonada ventosa de manhattan
quan jo només volia anar a collir fonoll passat el pont dels vermells,
oh pare meu!
pare meu, que trobi tota la memòria, pare meu!,
que trobi intactes les meves condemnes de nena de set anys,
que trobi intactes el fonoll i els gallerets vermells
—gall, gallina o poll, pare meu?—,
que trobi intactes la teva història i la meva, juntes, volent-se, pare meu,
com mai no van poder ser,
com mai no podran ser, ara,
oh pare meu,
pare meu que ja no ets al poble.
MARIA CABRERA
L'Alguer, febrer del 2009.
Júlio Resende - Fado & Further
[Lisboa | Fundação Calouste Gulbenkian | 11.09.2014]
Piano, direção musical e percussão nas tábuas do piano: Júlio Resende
Voz, cajón e percussão nas tábuas do piano: Sílvia Pérez Cruz
www.julioresende.com
facebook.com/julioresende.music
booking: anapaulo@julioresende.com
Esta versão abaixo reproduzida foi interpretada pelo pianista português Júlio Resende no evento intitulado ''Fado & Further'' realizado em Lisboa na Fundação Calouste Gulbenkian em 11.09.2014. Júlio Resende realizou a direção musical do evento e interpretou o piano. A voz, a interpretação do cajón foram de Sílvia Pérez Cruz. Além da interpretação padrão do piano por parte de Júlio Resende, da voz e do cajón por Sílvia Pérez Cruz, quer ele , quer ela, realizaram durante um fragmento da canção uma percussão atípica no piano diratamente sobre as tábuas deste.
SALM I PARÀBOLA DE LA MEMÒRIA PRÒDIGA
pare meu que ja no ets al poble,
pare meu que potser algun dia jo distretament t'estimava,
pare meu que te'n vas anar pel carrer sense ganes,
pare meu que potser algun dia molt discret m'estimaves,
per la sang que ens corria tan brava per les venes,
per les faccions de la teva cara que se m'esborren,
com el crit que ofega el meu pit,
pare meu!,
per la cicatriu que et partia sencera el ventre,
pare meu!,
pels tels secrets de la ceba als dits de la mare,
per les tardes tan pàl·lides a la cuina de casa,
pare meu!,
per les veus tan confuses del vespre,
pels crits i pels plors i les terrasses en ràtzia,
pare meu!,
per l'olor de gasoil de la teva roba en tornant de la feina, pare meu,
pels somnis que devien ser teus escolant-se per la pica, pare meu,
pels germans meus escolant-se per la pica,
oh pare meu!,
que retrobi la memòria, la memòria del pare i del fill,
la memòria, la gata vella,
la memòria, oh pare meu!,
el fil que em lliga als teus noms, a les teves mans, al teu crani rotund,
al teu riure que no m'agradava,
al teu ventre partit per la cicatriu del destí,
pare meu!,
que no hagi de cremar mai més la meva memòria, pare meu,
i que no me l'hagi de trobar d'improvist mai més,
disfressada de dona despentinada en gavardina i plors
en una cantonada ventosa de manhattan
quan jo només volia anar a collir fonoll passat el pont dels vermells,
oh pare meu!
pare meu, que trobi tota la memòria, pare meu!,
que trobi intactes les meves condemnes de nena de set anys,
que trobi intactes el fonoll i els gallerets vermells
—gall, gallina o poll, pare meu?—,
que trobi intactes la teva història i la meva, juntes, volent-se, pare meu,
com mai no van poder ser,
com mai no podran ser, ara,
oh pare meu,
pare meu que ja no ets al poble.
MARIA CABRERA
L'Alguer, febrer del 2009.
★ ★ ★ ★ ★
Júlio Resende - Fado & Further
[Lisboa | Fundação Calouste Gulbenkian | 11.09.2014]
Piano, direção musical e percussão nas tábuas do piano: Júlio Resende
Voz, cajón e percussão nas tábuas do piano: Sílvia Pérez Cruz
www.julioresende.com
facebook.com/julioresende.music
booking: anapaulo@julioresende.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada