Guðrún

Tremer de antecipação,

e no rigor das horas o teu breve olhar é translúcido sonoro etéreo

breve como a papoula extrema. Pois é breve o ar no confim dos extremos.

Rigor de les estructures en l'amplitud del dolor. Mentre vaig i vinc i conec el teu món, tu pares i pares i obris extremament el dolor per a mostrar-me la força que no tinc, la profunditat del caos, extremament bella com una rigorosa tarðor, breu en la llum ja ara temuda i mai abans tu. Sé que vull morir sé que vull morir com un ocell travessat de la teua mirada. Mai abans sentida. Sempre vaig esperar tant i ara no vull ara no vull. El teu amor és una espasa que vull veure de lluny. Ets bella com un precipici celeste, com un orgasme lila.

Ets la petita flor que vull contemplar sempre.