divendres, 5 d’octubre del 2007

Zaharregia txikiegia, agian

TrackBack






Autor: Kirmen Uribe.
Música e interpretação musical: Mikel Urdangarin.
Recitado em Português por Xavier Vásquez Freire.


Munduari begiratzeko

Munduari begiratzeko modu bat,
laguntzarrekin kantatzeko modu bat,
horman eguzkia hartzeko modu bat,
itxaroten jakiteko modu bat.

Pagoak ukitzeko modu bat,
azalak irakurtzeko modu bat,
hego-haizea usaintzeko modu bat,
autoan negar egiteko modu bat.

Ez onena agian,
ez ederrena agian,
zaharregia, txikiegia agian.

Begietara begiratzeko modu bat,
galderak egiteko modu bat,
eskutik heltzeko modu bat,
amets egiteko modu bat.

Ez onena agian,
ez ederrena agian,
zaharregia, txikiegia agian,
agian.

KIRMEN URIBE
(Ondarroa, Bizkaia, Euskal Herria/País Basco, 5 de Outubro de 1970)


Uma maneira de olharmos o mundo

Uma maneira de olharmos o mundo,/ uma maneira de cantarmos entre amigos,/ de sentirmos o Sol à beira do muro,/ uma maneira de esperarmos./ Uma maneira de tocar as folhas da faia,/ uma maneira de lermos a pele,/ uma maneira de conhecermos o vento Sul,/ de chorarmos no interior de um carro./ Não a melhor,/ não a mais linda,/ talvez antiga, talvez muito pequena, talvez./ Uma maneira de nos olharmos aos olhos,/ de nos fazermos perguntas,/ uma maneira de nos segurarmos da mão,/ uma maneira de sonharmos./ Não a melhor,/ não a mais linda,/ talvez antiga, talvez muito pequena, talvez./



Una manera de mirar el món

Una manera de mirar el món,/ una manera de cantar amb els amics,/ una manera de prendre el sol al costat d'un mur,/ una manera de saber esperar./ Una manera de tocar els faigs,/ una manera de llegir les pells,/ una manera d'ensumar el vent del sud,/ una manera de plorar en un cotxe./ Potser no és la millor,/ potser no és la més bonica,/ és massa vella, massa petita, potser./ Una manera de mirar als ulls,/ una manera de fer-se preguntes,/ una manera d'agafar la mà,/ una manera de somiar./ Potser no és la millor,/ potser no és la més bonica,/ és massa vella, massa petita, potser,/ potser.
Publicat per a 20:30

2 comentaris:

  1. katixa8 de novembre del 2007, a les 12:41

    Gracias, Xavier, por el mensaje de ánimo que has dejado en mi blog y por el estupendo poema/canción que has colgado.
    Seremos demasiado viejos, demasiado pequeños, pero aquí estamos.
    Un abraço bem forte.

    katixa

    ResponElimina
  2. Xavier8 de novembre del 2007, a les 13:26

    Eskerrik asko, Katixa. Obrigado por seguires aí, por seguirdes aí. Parabéns polo teu caderno digital.

    Besarkada handi bat eta nahi duzun arte.

    Gora Hizkuntzak!

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)
Real Time Web Analytics