Mikel Urdangarin: ''Maiatza'' (Kirmen Uribe)

MAIATZA

Begira, sartu da maiatza,
Zabaldu du bere betazal urdina portuan.
Erdu, aspaldian ez dut zure berri izan,
Ikarati zabiltza, ito ditugun katakumeak bezala.
Erdu eta egingo dugu berba betiko kontuez,
Atsegin izatearen balioaz,
Zalantzekin moldatu beharraz,
Barruan ditugun zuloak nola bete.
Erdu, sentitu goiza aurpegian,
Goibel gaudenean dena irizten zaigu ospel,
Adoretsu gaudenean, atzera, papurtu egiten da mundua.
Denok gordetzen dugu betiko besteren alde ezkutu bat,
Dela sekretua, dela akatsa, dela keinua.
Erdu eta larrutuko ditugu irabazleak,
Zubitik jauzi egin geure buruaz barre.
Isilik begiratuko diegu portuko garabiei,
Elkarrekin isilik egotea baita
adiskidetasunaren frogarik behinena.
Erdu nirekin, herriz aldatu nahi dut,
Nire gorputz hau albo batera utzi
Eta maskor batean zurekin sartu,
Gure txikitasunarekin, mangolinoak bezala.
Erdu, zure zain nago,
Duela urtebete etendako istorioa jarraituko dugu,
Ibai ondoko urki zuriek uztai bat gehiago ez balute bezala.

KIRMEN URIBE

MAIG

Mira, ha entrat maig,
Ha estès la seua parpella blava sobre el port.
Vine, fa temps que no sé de tu,
Se't veu tremolós, com aqueixos gatets que ofeguem sent xiquets.
Vine, i parlarem de les coses de sempre,
Del valor que té ser amable,
De la necessitat d'arreglar-li-les amb els dubtes,
De com omplir els buits que tenim dins.
Vine, sent en el teu rostre el matí,
Quan estem tristos, tot ens sembla fosc;
Quan estem forts, el món s’engruna.
Cadascun de nosaltres guarda alguna cosa desconeguda de les vides alienes,
Siga un secret, un error o un gest.
Vine i posarem verds als vencedors,
Saltarem des del pont rient-nos de nosaltres mateixos.
Contemplarem en silenci les grues del port,
Perquè estar junts en silenci és
La millor prova de l'amistat.
Vine't amb mi, vull canviar de país,
Deixar aquest cos meu a un costat
I ficar-me amb tu en una petxina,
Amb la nostra petitesa, com els bígars.
Vine, t'espere,
Continuarem la història interrompuda fa un any,
Com si no tingueren un cercle més
els bedolls blancs de la ribera.

KIRMEN URIBE

(Traducció al Català per Xavier Vásquez Freire)