Quan només es té l'amor

‎''QUAND ON N'A QUE L'AMOUR'' (Jacques Brel)

Brel-Barbara: Une Chorégraphie de Maurice Béjart

QUAND ON N'A QUE L'AMOUR

Quand on n'a que l'amour
À s'offrir en partage
Au jour du grand voyage
Qu'est notre grand amour
Quand on n'a que l'amour,
Mon amour toi et moi
Pour qu'éclatent de joie,
Chaque heure et chaque jour.
Quand on n'a que l'amour
Pour vivre nos promesses
Sans nulle autre richesse
Que d'y croire toujours
Quand on n'a que l'amour
Pour meubler de merveilles
Et couvrir de soleil
La laideur des faubourgs
Quand on n'a que l'amour
Pour unique raison
Pour unique chanson
Et unique secours

Quand on n'a que 'amour
Pour habiller le matin
Pauvres et malandrins
De manteaux de velours
Quand on n'a que l'amour
À offrir en prière
Pour les maux de la terre,
En simple troubadour
Quand on n'a que l'amour
À offrir à ceux-là
Dont l'unique combat
Est de chercher le jour
Quand on n'a que l'amour
Pour tracer un chemin
Et forcer le destin
À chaque carrefour
Quand on n'a que l'amour
Pour parler aux canons
Et rien qu'une chanson
Pour convaincre un tambour

Alors, sans avoir rien
Que la force d'aimer,
Nous aurons dans nos mains,
Amis, le monde entier.

JACQUES BREL
(Schaerbeek, Belgique, 8 de avril de 1929 — Bobigny, France, 9 d'octobre de 1978)

QUAN NOMÉS ES TÉ L’AMOR

Quan nomes es té l’amor
Per a oferir-se a compartir
El dia del gran viatge
Que és el nostre gran amor.
Quan nomes es té l’amor
Meu amor, tu i jo,
Perquè esclaten de joia
Cada hora i cada dia.
Quan només es té l’amor
Per a viure les nostres promeses
Sense cap altra riquesa
Que la de creure sempre en ell.
Quan només es té l’amor
Per a moblar de meravelles
I cobrir de sol
La lletjor dels suburbis.
Quan només es té l’amor
Com a única raó
Com a única cançó
I únic auxili.

Quan només es té l’amor
Per a vestir matins
Pobres i miserables
Amb abrics de vellut
Quan només es té l’amor
Per a oferir com a pregària
Pels mals de la terra
Com trobador senzill
Quan només es té l’amor
Per a oferir-li'l a aquells
Del qual l'únic combat
És el buscar del dia.
Quan només es té l’amor
Per a traçar un camí
I forçar el destí
En cada encreuament.
Quan només es té l’amor
Per a parlar als canons
I només una cançó
Per convéncer un tambor.

Així, sense tindre res més
Que la força d'amar
Tindrem en les nostres mans
Amics, el món sencer.

JACQUES BREL
(Schaerbeek, Bèlgica, 8 d'abril de 1929 — Bobigny, França, 9 d'octubre de 1978)
Traducció al Català de Xavier Vásquez Freire.

QUANDO SÓ SE TEM O AMOR

Quando só se tem o amor
Para compartilhar
No dia dessa viagem
Que é o nosso grande amor
Quando só se tem o amor
Meu amor, tu e eu,
Para explodir de alegria
A cada hora e a cada dia
Quando só se tem o amor
Para viver as nossas promessas
Sem nenhuma outra riqueza
A não ser de acreditar nelas
Quando só se tem o amor
Para enfeitar com maravilhas
E cobrir com o sol
A fealdade da miséria
Quando só se tem o amor
Como única razão
Como única canção
E único auxílio

Quando só se tem o amor
Para vestir o amanhecer
Pobres e bandidos
Com casacos de veludo
Quando só se tem o amor
Para oferecer em oração
A favor dos males desta terra
Como um simples trovador
Quando só se tem o amor
Para oferecer àqueles
Cuja única luta
É buscar o dia
Quando só se tem o amor
Para traçar um caminho
E ajudar o destino
Cada vez que cruzamos com ele
Quando só se tem o amor
Para falar aos canhões
E apenas uma canção
Para convencer os tambores

Então, quando não tivermos mais nada
A não ser a força do amor,
Teremos na palma das nossas mãos,
Meus amigos, o mundo inteiro.

JACQUES BREL
(Schaerbeek, Bélgica, 8 de abril de 1929 — Bobigny, França, 9 de outubro de 1978)
Tradução para o Português galego feita por Xavier Vásquez Freire.