Els processos d'independència d'Escòcia i de Catalunya

Els processos de soberania de les nacions europees: Els processos d'independència d'Escòcia i de Catalunya

Vigo i Santiago de Compostel·la acolliràn divendres 22 i dissabte 23, respectivament, dos actes públics amb diversos representants nacionalistes de nacions sense estat d'Europa • Divendres 22 a Vigo hi intervendrà Ian Hudghton, del Scottish National Party-SNP i dissabte 23 a Santiago de Compostel·la hi intervendrà Oriol Junqueras, president d'Esquerra Republicana de Catalunya.

Amb el títol ''Els processos de sobirania de les nacions europees. El procés d'independència d'Escòcia'' tindrà lloc a Vigo aquest divendres 22 un acte públic que comptarà amb la presència de l'eurodiputat Ian Hudghton, del Scottish National Party-SNP (Escòcia), a més de Guillerme Vázquez, Portaveu Nacional del Bloque Nacionalista Galego-BNG. L'acte d'aquest divendres 23 començarà a les 19.30 hores al Museu Marco de Vigo.

A més a més, dissabte 23 a Santiago de Compostel·la hi tindrá lloc un altre acte públic amb el títol ''Els processos de sobirania de les nacions europees. El dret a decidir de Catalunya'' on hi intervindrà Oriol Junqueras, president d'Esquerra Republicana de Catalunya, a més de Guillerme Vázquez, Portaveu Nacional del Bloque Nacionalista Galego-BNG. En aquesta ocasió l'acte d'aquest dissabte 23 començarà a les 11.30 hores del matí a l'Hotel Araguaney de Santiago de Compostel·la.

A tots dos actes, organitzats pel BNG a Galiza amb el suport del grup europeu The Greens | European Free Alliance, del qual el BNG forma part, hi intervindran també l'eurodiputada Ana Miranda, del BNG, Jill Evans, eurodiputada del partit nacionalista galés Plaid Cymru, i François Alfonsi, eurodiputat cors del Partitu di a Nazione Corsa.

31 d'octubre, festa del Samaim, festa celta de l'any nou

Samaim (Samhain), festa celta tradicional a Galiza

Avui és Samhain o Samaim, denominació que rep a Galiza la festa tradicional del 31 d'octubre, dia en que se celebra l'Any Nou del Poble Celta i de la Wicca. Un temps per a la meditació i el record de les persones que ja no hi són, i que coincideix amb el fi de les collites. Als països saxons el seu festeig va seguir a les festes de Halloween, prenent part de la seua simbologia com les carabasses (Jack o'Lanterns). Aquesta és una data considerada tradicionalment com a excel·lent per a realitzar presagis i endevinacions, i on es deixen ofrenes als llindars i obsequis per a les ànimes de les persones mortes. A la mitologia celta irlandesa i galega, Samhain o Samaim és la festa religiosa que celebra el naixement del període d'obscuritat de l’any celta (pel poble celta, l'any estava composat de dos temps: el temps fosc i el temps clar). És una festa de transició – el pas d'una any a l'altre – i d'obertura de l'Altre món. Aquesta festa és esmentada en nombrosos relats èpics irlandesos i galegs ja que, per la seua definició, és propícia als esdeveniments màgics i místics. La seua importància pel poble celta és innegable, ja que la tornem a trobar a la Gàl·lia amb el nom de Samonios, en particular en una menció del Calendari de Coligny, que la col·loca al mes que correspon, aproximadament a novembre.

Hisenda denuncia l'alcalde de Sant Jaume de Galiza per no pagar l'IVA de 61 habitatges

Gerardo Conde Roa, alcalde del PP a Sant Jaume de Galiza

denunciat per frau de 300.000 euros al fisc.

Gerardo Conde Roa, alcalde del PP a Sant Jaume de Galiza, ha sigut denunciat per frau de 300.000 euros al fisc. El regidor compostel·là no podrà acollir-se a l'amnistia fiscal decretada pel Govern espanyol perquè el perdó requereix que Hisenda no haguera tancat l'expedient.

En aquest document sonor, Gerardo Conde Roa, alcalde del PP a Sant Jaume de Galiza, entrevistat avui 4 de març de 2012 a la CADENA SER, després de 5-6 minuts d'una pregunta concreta, "Vostè, senyor Conde Roa, ha defraudat 300 milions a Hisenda??", diu ''No puc dir ni que sí ni que no, fins a conèixer exactament la querella''.

L'alcalde del PP denunciat per frau entrevistat

avui 4 de març de 2012 a la CADENA SER.

Més informació:

- Hacienda denuncia al alcalde de Santiago por no pagar el IVA de 61 viviendas (Diari El País - edició digital Galiza - Sant Jaume de Galiza, 3 d'abril de 2012 - 23:08 CET)

- Conde Roa se niega a aclarar si defraudó 300.000 euros a Hacienda  (Diari El País - edició digital Galiza - Sant Jaume de Galiza, 4 d'abril de 2012 - 14:26 CET)

NUNCA MAIS LUMES

«NUNCA MAIS LUMES!» 
MAI MÉS FOCS!

Galiza té la meitat dels boscos de l'Estat espanyol i el 25% dels boscos d'Europa. El govern galeg va retallar en 7 milions d'euros els fons d'extinció d'incendis i en 20 milions els fons destinats a la prevenció en un any de sequera a Galiza, seguint la seua denominada política d'«austeritat». Retallar en ajudes contra els incendis és retallar els boscos de Galiza.

Manifestação ''Fraga Iribarne foi um fascista''

Cartaz da manifestação ''Fraga Iribarne foi um fascista''

Sábado dia 21 de janeiro em Compostela terá lugar a manifestação "Fraga Iribarne foi um fascista" com saída da Alameda ao meio-dia. A manifestação está convocada por várias organizações soberanistas galegas como OLN, MpB, Ceivar, AMI, Ames na Esquerda, Candidatura do Povo, a Casa do Vento e o Centro Social Arredista, que manifestaram a sua disposição para a incorporação de mais coletivos.

Reproduz-se a seguir o manifesto que acompanha a convocatória:

Contra a tergiversação da nossa história

Fraga Iribarne foi um fascista

A Transição foi uma fraude contra o povo galego

A morte de Manuel Fraga Iribarne desatou umha operação de tergiversação histórica de dimensões monumentais. Por obra e graça de meios, partidos constitucionalistas e opinólogos, o máximo responsável da repressão em 1962-1969 e logo, em 1976, o assinante de execuções sumárias, o responsável político de assasinatos e arquitecto da fraude que para a maioria social galega foi a "Transição Democrática", aparece de súbito como um velho entranhável, um tanto brusco, mas, a fim de contas, "comprometido com a Galiza" e "lutador pela democracia". O engano histórico que consuma nestes dias é colosal e merece ser respondido nas ruas da Galiza.

O relato manipulado da história recente oculta, no entanto, que Fraga Iribarne morreu considerando que o Genocídio iniciado em 1936 fora "necessário" e que nunca respondeu pelas suas atividades e crimes à fronte do "Ministerio de Información" do fascismo. Oculta e manipula, também, que desde a sua responsabilidade como presidente da "Xunta de Galicia", submeteu o nosso País à destruição de todos os seus setores produtivos estratégicos, cumprindo as ordens de Madrid como bom "servidor de Espanha" que foi, produzindo desemprego, emigração e miséria para miles de galegas e galegos. O relato oficial silencia também que minorizou com grande sucesso a presença social da nossa língua, à vez que fazia gala de um galeguismo folclorista e que construiu um entramado de poder caciquil, institucional e empresarial confrontado com os direitos e necessidades da maioria social dos galegos e das galegas.

Por que todos repetem o mesmo?

A unanimidade do arco político e mediático que sustenta o Estado espanhol sobre Fraga Iribarne tem uma explicação lógica: o ex ministro fascista foi um dos desenhadores e executores de um dos experimentos de engenharia social mais exitosos dos últimos tempos: a Transiçãoespanhola. Sintetizando em extremo, esta operação permitiu passar de uma ditadura criminal a um regime formalmemte democrático sem remover os pilares fundamentais do sistema que se impunha a lume e fogo em 1936 e permitindo que criminosos como Fraga Iribarne ou Martín Villa se tornassem "democratas" sem assumirem as suas responsabilidades penais.

A Transição foi uma fraude contra o povo galego: manteve a dependência histórica, furtou o exercício do direito de autodeterminação e impus um regime autonómico gerido pelos mesmos que, anos antes, inçaram a Galiza de passeados, presos e torturadas. Os mesmos cães de sempre, agora, com outros coleiras, seriam os que construíssem esta suposta democracia.

Galiza

Tem a Galiza um idioma próprio? Tem território diferente? Tem uma vida económica peculiar? Tem hábitos psicológicos espelhados numa cultura autóctone? Pois logo a Galiza é uma nacionalidade, e, portanto, nenhum antifascista pode recusar-lhe o direito de autodeterminação; quer dizer, o direito a governar a sua vida.

AFONSO DANIEL RODRÍGUEZ CASTELÃO, Sempre em Galiza.