Oliva Trencada presenta el seu nou disc ''Perleta negra''

Oliva Trencada presenta el seu darrer treball, un grapat de cançons amb el folk i el surrealisme com a nexe d'unió, és la seua ''Perleta negra'' (2011). Així doncs, recorde ara ''El bosc de la lluna'' de l'àlbum de 2007 ''La música en calma'' en una actuació en directe al programa musical Sidore de la Televisió de Mallorca, recentment tancada per l'actual govern filofeixista del PP a les Illes Balears.

Oliva Trencada apresenta o seu novo disco ''Perleta negra''

Oliva Trencada apresenta o seu último trabalho, um punhado de canções com o folk e o surrealismo como nexo de união, é a sua ''Perleta negra'' (2011). Assim pois, lembro agora ''El bosc de la lluna'' (''O bosque da lua''), canção do álbum de 2007 ''La música en calma'' (''A música em calma''), numa atuação ao vivo no programa musical Sidore da Televisão de Malhorca, recentemente fechada pelo atual governo filofascista do PP nas Ilhas Baleares.

EL BOSC DE LA LLUNA

Sempre t'he volgut estimar
molt abans d'estar a aquí
possiblement jo fos un mussol
i tu fossis la lluna
dins una nit d'estiu...

I ara que ens trobem en el present
i que tot ho volem compartir
malgrat que hi hagi coses que ens fan patir
els nostres ulls es trobaran
durant totes les nits...

I tu que dius anem al bosc de la lluna
I tu que dius anem al bosc de la lluna
I tu que dius anem al bosc de la lluna
I tu que dius anem al bosc de la lluna
I tu que dius anem...
I tu que dius anem...

Totes les paraules que pugui dir
mai no podran explicar
el que conten els teus petons
quan estem al bosc de la lluna.

Enllaços d'interès sobre Oliva Trencada:

-Oliva Trencada: 'Som com si n'Eugenio tocàs amb Animal Collective'. Entrevista amb el cantant, Pep Toni Ferrer, que interpreta una de les cançons de l'últim disc, 'Perleta negra' (Vilaweb, 19-XII-2011)

-Oliva Trencada - La posada en escena (Reportatge de TV3 sobre Oliva trencada)

-Oliva trencada al Viasona

Pèl Capell i la poesia sèrbia: Miloš Komadina

El número 12 de la revista Pèl Capell està dedicat a la poesia sèrbia. L'altre dia es va presentar aquest número amb motiu del Dia de la Traducció en un acte organitzat pel Centre català del Pen Club a l'Espai Mallorca de Barcelona. El disseny de la revista -meravellós- ha anat a càrrec de Dragana Nikolić, dissenyadora de la revista de poesia de Belgrad Treći Trg i les traduccions les hem fet Àngel Igelmo, Pau Bori, Jelena Petanović, Hristina Vasić, Boško Habuš i jo mateix. La revista conté una mostra de la poesia sèrbia contemporània des d'autors ja clàssics fins als poetes joves, membres o col·laboradors del col·lectiu Treći Trg. Un dels poetes que vam traduir Boško Habuš i jo és Miloš Komadina, del qual deixe ací un poema de mostra. Si voleu llegir la resta, busqueu la revista!

Miloš Komadina va néixer el 1955 a Belgrad (Sèrbia) on hi visqué fins que va morir el 2004. És autor dels llibres de poesia Obično jutro, 1978 (Un matí qualsevol), Rečnik melanholije, 1980 (Diccionari de la malenconia), Figure u igri, 1983 (Figures de ball),Etika trave, 1984 (L'ètica de l'herba), Južni krst, 1987 (La creu del sud), Nešto s anđelima, 1991 (Quelcom amb els àngels), Dan, 1994 (Un dia), Čudo, 1998 (Miracle), Svejedno, 2001 (Tant li fa), Ono, 2003 (Allò), Svilom šivena juta, 2005 (Juta cosida amb seda). En prosa és autor de Vode ili vetrovi, 1994 (Aigües o vents), Institut za rak, 2003 (L'Institut per al Càncer), Saučesnik, 2004 (El còmplice).

OBIČNO JUTRO

Kada ti dođe, slobodno nabrajaj sve sitnice

koje ti privlače pažnju, koje primećuješ...

Na putu od kuće do trafike, idem po cigarete,

žena u šalvarama, crvene čarape, barica vode,

ispred zgrade prodavačica pere izlog knjižare,

staniol, tramvaj prolazi, mesari istovaruju meso,

ljudi žure na posao, našminkane žene žure

i uz put jedu viršle, golubovi na trotoaru

i po krovovima, lak vetar nečujno pomera lišće

kestenova, sve vidim, sve vidim,

brojim bele kamenčiće utisnute u asfalt...

Sa novinama pod miškom i cigaretama u šaci,

vraćam se i opet nove stvari, nov raspored,

sto puta istim putem prolazim, uvek nešto

novo privlači pažnju. Žena u šalvarama u redu

za viršle, u poprečnoj ulici prokop,

nove telefonske linije, radnici doručkuju,

iskopana glina, pogodna za pravljenje ćupova...

Grad je od jutros čist, zelenilo, žuto nebo,

golubovi još od jutra poobarani vrućinom,

pred zgradom žena prodaje kruške, u liftu

sijalica je pregorela, gore u stanu voda za kafu

sigurno već vri, lep dan, zagrizam meku krušku,

puna je vode i po košulji mi kaplje sok...

MILOŠ KOMADINA

UN MATÍ QUALSEVOL

Quan en tingues ganes, fes la llista de tots els detalls

que et criden l’atenció, que observes...

Quan vaig de casa al quiosc per comprar tabac,

una dona amb bombatxos, calcetins rojos, un poalet d’aigua,

enfront de l’edifici una llibretera renta l’aparador,

paper d’estany, passa un tramvia, els carnissers descarreguen carn,

la gent corre a la feina, dones maquillades corren

mentre mengen frankfurts, coloms a la vorera

i les teulades, un vent lleuger mou en silenci les fulles

dels castanyers, ho veig tot, ho veig tot,

compte les pedretes blanques impreses a l’asfalt...

Torne amb el diari sota l’aixella i els cigarrets a la mà,

i encara més coses noves, programa nou, faig el mateix camí

centenars de vegades i cada vegada alguna cosa

nova em crida l’atenció. La dona amb bombatxos fa la cua

dels frankfurts, el carrer perpendicular en obres,

el cablejat nou de telèfon, els obrers esmorzen,

han extret argila –bona per fer-ne vasos...

La ciutat neta des del matí, el verd, el cel groc,

els coloms abatuts encara per la calor d’aquest matí,

enfront de l’edifici una dona ven peres, s’ha fos

la bombeta de l’ascensor, al pis de dalt l’aigua del cafè

segurament ja bull, faig un mos a la pera madura,

és plena d’aigua i el suc em regalima per la camisa...

MILOŠ KOMADINA