Lluís Llach demana el vot per a ERC

Espot de campanya d'ERC - Esquerra Republicana de Catalunya
per a les eleccions al Parlament de Catalunya del 25 de novembre del 2012

Lluís Llach: ''Abril 74''

Lluís Llach: ''Abril 74''

ABRIL 74

Companys, si sabeu on dorm la lluna blanca,

digueu-li que la vull

però no puc anar a estimar-la,

que encara hi ha combat.

Companys, si coneixeu el cau de la sirena,

allà enmig de la mar,

jo l'aniria a veure,

però encara hi ha combat.

I si un trist atzar m'atura i caic a terra,

porteu tots els meus cants

i un ram de flors vermelles

a qui tant he estimat,

si guanyem el combat.

Companys, si enyoreu les primaveres lliures,

amb vosaltres vull anar,

que per poder-les viure

jo me n'he fet soldat.

I si un trist atzar m'atura i caic a terra,

porteu tots els meus cants

i un ram de flors vermelles

a qui tant he estimat,

quan guanyem el combat.

LLUÍS LLACH

I si canto trist...

Avui fa 38 anys fou assassinat Salvador Puig Antich a l'edat de 25 anys en una cel·la de la presó model de Barcelona (Països Catalans), després de ser jutjat en Consell de Guerra i condemnat a mort per el règim antidemocràtic del dictador feixiste Francisco Franco.

Hoje fazem-se 38 anos do assassinato de Salvador Puig Antich numa cela da prisão modelo de Barcelona (Países Catalães), depois de ser julgado em Conselho de Guerra e condenado à morte pelo regime antidemocrático do ditador fascista Francisco Franco.

Salvador Puig Antich

Escenes de la pel·lícula ''Salvador'' amb la

cançó ''I si canto trist'' de Lluís Llach,

de la banda sonora del film.

Comentaris de Lluís Llach.

Lluís Llach: ''I si canto trist''

I SI CANTO TRIST Jo no estimo la por, ni la vull per a demà, no la vull per a avui, ni tampoc com a record; que m'agrada els somrís d'un infant vora el mar i els seus ulls com un ram d'il·lusions esclatant. I si canto trist és perquè no puc esborrar la por dels meus pobres ulls. Jo no estimo la mort ni el seu pas tan glaçat, no la vull per a avui, ni tampoc com a record; que m'agrada el batec d'aquell cor que, lluitant, dóna vida a la mort a què l'han condemnat. I si canto trist és perquè no puc oblidar la mort d'ignorats companys. Jo no estimo el meu cant, perquè sé que han callat tantes boques, tants clams, dient la veritat; que jo m'estimo el cant de la gent del carrer amb la força dels mots arrelats en la raó. I si canto trist és per recordar que no és així des de fa tants anys.

E SE CANTO TRISTE Eu não amo o medo, nem o quero para amanhã, não o quero para hoje, nem também não como recordo; que gosto do sorriso de uma criança à beira do mar e os seus olhos como um ramo de esperanças estourando. E se canto triste é porque não posso apagar o medo dos meus pobres olhos. Eu não amo a morte nem o seu passo tão gelado, não a quero para hoje, nem também não como recordo; que gosto do latejo daquele coração que, lutando, dá vida à morte a que o condenaram. E se canto triste é porque não posso esquecer a morte de ignorados companheiros. Eu não quero o meu canto, porque sei que calaram tantas bocas, tantos clamores, dizendo a verdade; que eu quero o canto da gente da rua com a força das palavras arraigadas na razão. E se canto triste é para lembrar que não é assim desde há tantos anos. (Tradução do Catalão para o Português galego por Xavier Vásquez Freire)

Els assassinats de 3 de març de 1976 van tenir com a responsable màxim el ministre franquista Manuel Fraga Iribarne

Els assassinats de 3 de març de 1976 a Gasteiz (País Basc) van tenir com a responsable màxim el ministre franquista Manuel Fraga Iribarne. Ha mort, per tant, sense pagar pels seus crims. Això sí, que descanse per sempre.

Os assassinatos de 3 de março de 1976 em Gasteiz (País Basco) tiveram como responsável máximo o ministro franquista Manuel Fraga Iribarne. Morreu, portanto, sem pagar pelos seus crimes. Isso sim, que descanse para sempre.

"Assassins de raons, assassins de vides.

Que mai no tingueu repòs en cap dels vostres dies

i que en la mort us persegueixin les nostres memòries''

LLUÍS LLACH,

Campanades a mort.

''Assassinos de razões, assassinos de vidas.

Que nunca podais descansar em nenhum dos vossos dias

e que na morte vos persigam as nossas memórias''

LLUÍS LLACH,

Campanades a mort.

Lluís Llach - La revolta permanent

(En Català i Castellà. Versió subtitulada en Castellà)

(Em Catalão e Castelhano. Versão legendada em Castelhano)

Direcció /Direção: Lluís Danés.

Mokodude i Josep Guardiola interpreten la poesia de Miquel Martí i Pol

...Tinc una pedra a les mans.

Cada nit

la deixo caure al pou profund del son

i la'n trec l'endemà, xopa de vida...

MIQUEL MARTÍ I POL

Mokodude i Josep Guardiola: ''L'hoste insòlit''

L'editorial Mediterrània ha publicat 'Tribut de sorra i fulles', un llibre-disc d'homenatge a Miquel Martí i Pol en què l'entrenador del Barça, Pep Guardiola, recita un fragment del llibre ''L'hoste insòlit'' .

La cançó, composta pel grup Mokodude (Araceli Godina i Santi Serratosa), ja es pot escoltar a la xarxa al Youtube des d'hui. Hi apareixen diverses fotografies fetes durant l'enregistrament i, a més de la veu principal cantant el poema ''Tot és camí des d'ara'' del llibre ''L'hoste insòlit'' de Miquel Martí i Pol, s'hi pot sentir Guardiola, recitant diferents versos d'aquest poema.

El llibre-disc 'Tribut de sorra i fulles' recull catorze poemes del poeta de Roda musicats per diversos artistes, entre els quals, Dept, Jordi Montañez, Rosa-Luxemburg, Sanjosex, Strombers i Titot. També hi inclou fotografies fetes durant els enregistraments de les cançons i un pròleg del músic Lluís Llach, que escriu: 'En la frondosa tradició de les músiques cantades al servei dels textos dels nostres poetes, en Miquel Martí i Pol ocupa un lloc especial per la quantitat ingent de musicacions que els seus versos han merescut'.

TOT ÉS CAMÍ DES D'ARA

No em malvendré el silenci. D'aquest cos

en conec els topants i les dreceres

i n'estimo els esclats, les defallences;

no hi visc a plaer, però hi visc i això em basta.

No em malvendré el silenci ni l'espai

feixuc de mi mateix i dels projectes

desmesurats que em poblen i m'exalten.

Amb els dits balbs de tant palpar memòries

m'inscric a tota mena de propòsits

de goig i d'esperança.

Fonda i clara,

la veu que em repeteix proclama vida.

Deixa'm no dir-te el que hem perdut. Ho saps

tan bé com jo i prou que ho repeteixen

tot de corcs, insistents i temeraris

només que paris un xic les orelles.

Sí que vull dir-te, en canvi, el que hem guanyat:

un pam de món, concret i destriable,

i un vidre de colors per contemplar-lo.

Tanca els ulls i el veuràs com jo el veig ara.

No et diré pas què hi ha rera cada paraula.

Ara ha plogut i el que resta de tarda

serà més íntim i més clar.

Fugim de qualsevol verbositat.

Diguem només el que és essencial:

els mots de créixer i estimar i el nom

més útil i senzill de cada cosa.

Delimita'm l'espai, però no esperis.

que renunciï a res d'allò que estimo.

Mira el vent com pren forma de begònies,

com neteja els miralls i les cortines

i esmola els caires vius d'aquest capvespre.

Tinc una pedra a les mans.

Cada nit

la deixo caure al pou profund del son

i la'n trec l'endemà, xopa de vida.

No vull conservar res que cridi la memòria

del vent arravatat i dels noms del silenci.

Vinc d'un llarg temps de pluges damunt la mar quieta

dels anys i res no em tempta per girar els ulls enrera.

Tu que em coneixes, saps que sóc aquell que estima

la vida per damunt de qualsevol riquesa,

l'èxtasi i el turment, el foc i la pregunta.

Cridat a viure, visc, i poso la mà plana

damunt aquest ponent que el ponent magnifica.

Solemnement batega la sang en cada cosa.

Tot és camí des d'ara. Faig jurament de viure.

Ara que tots dos junts fem una sola

columna de claror, penso la urgent

necessitat de combatre els miratges,

d'abandonar la platja de les hores

on el sol cau a plom damunt l'arena

i abalteix voluntats, i d'establir

noves rutes, reblertes de presagis.

Aquest risc d'ara és temptador.

No ens calen

espectadors furtius ni gent que aprovi

cada gest i en subratlli la destresa.

Llesquem el pa de cada instant.

Benignes

i agosarats, estimarem la vida

que muda i que es perfà, noblement lenta

i també noblement porfidiosa.

I anirem lluny, encadenats al pur

atzar dels horitzons que mai no tanquen

amb pany i clau l'estímul del paisatge.

MIQUEL MARTÍ I POL,

L'hoste insòlit (1978)

Lluís Llach: ''Amor particular''

Lluís Llach: ''Amor particular''

Fragment de l'espectacle de teatre i circ TRANUITES CIRCUS,

estrenat al Teatre Nacional de Catalunya l'any 2007,

amb música en directe de Lluís Llach.

AMOR PARTICULAR

Com t’ho podria dir
perquè em fos senzill, i et fos veritat,
que sovint em sé tan a prop teu, si canto,
que sovint et sé tan a prop meu, si escoltes,
i penso que no he gosat mai ni dir-t’ho,
que em caldria agrair-te tant temps que fa que t’estimo.

Que junts hem caminat,
en la joia junts, en la pena junts,
i has omplert tan sovint la buidor dels meus mots
i en la nostra partida sempre m’has donat un bon joc.
Per tot això i coses que t’amago
em caldria agrair-te tant temps que fa que t’estimo.

T’estimo, sí,
potser amb timidesa, potser sense saber-ne.
T’estimo, i et sóc gelós
i el poc que valc m’ho nego, si em negues la tendresa;
t’estimo, i em sé feliç
quan veig la teva força, que empeny i que es revolta, que jo...

Que passaran els anys,
i vindrà l’adéu, com així ha de ser,
i em pregunto si trobaré el gest correcte,
i sabré acostumar-me a la teva absència,
però tot això serà una altra història,
ara vull agrair-te tant temps que fa que t’estimo.

T’estimo, sí,
potser amb timidesa, potser sense saber-ne.
T’estimo, i et sóc gelós
i el poc que valc m’ho nego, si em negues la tendresa;
t’estimo, i em sé feliç
quan veig la teva força, que empeny i que es revolta, que jo...

LLUÍS LLACH