#Òmnium50A

Sense ficció - 20/12/2011 1h 04min 49seg
#Òmnium50A (TV3 - Televisió de Catalunya)

Òmnium celebra aquest any el cinquantenari de la seua fundació amb una sèrie d'actes que han evidenciat l'evolució que ha viscut l'entitat en aquest mig segle. Cinquanta anys donen per molt i el seguiment detall seria inabastable, però si es mira amb perspectiva, resulta que la història d'Òmnium és a la vegada la història nacional de Catalunya i la de les tres generacions que hi han conviscut.

Òmnium celebra neste ano o cinquentenário da sua fundação com uma série de atos que mostram a evolução que viveu a entidade neste meio século. Cinquenta anos dão para muito, e um seguimento pormenorizado seria inatingível, mas, se a olharmos com perspetiva, acontece que a história de Òmnium é à vez a história nacional da Catalunha e a das três gerações que conviveram nela.

Manel: ''La cançó del soldadet''

...que l'estimo més del que m'estimo a mi.

Manel: ''La cançó del soldadet''

LA CANÇÓ DEL SOLDADET

Escolteu la cançó del soldadet

que a través d'un ull de bou

veu que volen uns falciots!

I no és que hi entengui molt, el soldadet,

però, que volin els falciots,

deurà voler dir que la terra és a prop.

I tan a prop deu ser que baixa el capità

i intenta no semblar nerviós

mentre acaba la instrucció:

"Concentreu-vos, soldadets, sigueu prudents

i arrapeu-vos a la vida

amb les ungles i amb les dents".

Ja a coberta, els homes resen.

Ja a coberta, els homes resen.

I fa un amén, poc convençut, el soldadet,

i acaricia el seu fusell,

intentant no pensar en res.

Des de proa es van fent grossos els turons,

"soldadet, valor, valor,

que depèn de gent com tu la sort del món".

Però "si una bala enemiga creua el vent

i em travessa el cervell",

es planteja el soldadet,

"les onades m'arrossegaran

i mil peixos de colors

lluitaran per devorar la meva carn".

I és quan pensa "jo m'amago;

quan no mirin, jo m'amago".

Però sempre miren, i el vaixell s'està aturant,

les comportes s'han obert

i, en un segon, s'inunda el mar

de soldats disparant a l'infinit

amb un soldadet al mig,

que carrega mentre insulta a l'enemic.

I entre bomba i bomba tot li va prou bé

fins que una cau just al costat.

Primer es diu "sort, de què t'ha anat…",

però després sent a l'esquena un dolor estrany

i en tocar-se-la li queda tot el braç tacat de sang.

Gira el cap a banda i banda.

Seu a la sorra i descansa.

I mentre arriba el coi de metge, el soldadet

es tranquil·litza repetint

què farà, on anirà, si sobreviu:

"Aniré a ma mare ben vestit

i, abans que res, li hauré de dir

que em perdoni per tractar-la sempre així;

aniré a la Margarida a fer-li un fill

per, només veure'l, intuir

que l'estimo més del que m'estimo a mi".

Pau Casals: ''I am a Catalan''

Avui es celebra el 40 aniversari de l'estrena de l'himne de les Nacions Unides de Pau Casals a l'ONU. Hi va pronunciar aquest memorable i emotiu discurs el dia 24 d'octubre de 1971:

PAU CASALS a les Nacions Unides, 24 d'octubre de 1971.

Deixeu-me que us digui una cosa.
Sóc un català.
Actualment, una província d'Espanya.
Però, què va ser Catalunya?
Catalunya va ser la nació més gran del món.
Us diré el perquè.
Catalunya va tenir el primer parlament,
molt abans que Anglaterra.
Catalunya va acollir els inicis de les Nacions Unides.
Totes les autoritats de Catalunya, al segle XI, es van trobar en una ciutat de França, que aleshores era catalana.
Per parlar de pau.
Al segle XI.
Pau en el món, i en contra de les guerres.
La inhumanitat de les guerres.
Això era Catalunya.
Estic tan content, tan emocionat de ser aquí amb vosaltres..

PAU CASALS a les Nacions Unides, 24 d'octubre de 1971.

Hoje celebra-se o 40 aniversário da estreia do Hino das Nações de Pau Casals na ONU. Ali pronunciou este memorável e comovedor discurso no dia 24 de outubro de 1971, que deixo aqui na tradução para o Português galego:

«Deixai-me dizer-vos uma cousa. Sou um catalão. Atualmente, uma província de Espanha. Mas, que foi a Catalunha? Catalunha foi a maior nação do mundo. Vou dizer-vos o porquê. A Catalunha teve o primeiro Parlamento, muito antes do que a Inglaterra. A Catalunha acolheu os inícios das Nações Unidas. Todas as autoridades da Catalunha, no século XI encontraram-se numa cidade de França, que naquela altura era catalã, para falar de paz. No século XI. Paz no mundo e contra as guerras. A inumanidade das guerras. Isso era a Catalunha. Estou tão contente, tão comovido de estar aqui convosco...»

PAU CASALS nas Nações Unidas a 24 de outubro de 1971.

Catalunya vista per un home que va arribar des d'Andalusia

Font: De Catalunya la fem tots (sic: i totes))

''Discriminació lingüística a catalanoparlants'': el cas de Marc Belzunces

Intervenció de Marta Clapés Gascón, de l'Associació Catalana per a la Defensa dels Drets Humans (ACDDH) a la Comissió de Justícia del Parlament de Catalunya per exposar la discriminació de les persones catalanoparlants a la justícia, posant com a exemple concret el cas de Marc Belzunces.