Sílvia Montells cantant ''Som'', dels Obrint Pas

La Sílvia Montells ens regala una nova cançó versionada, aquest colp una cançó dels Obrint Pas: "Som".

Sílvia Montells: ''Som''.

La versió original de la cançó ''Som'' va ser publicada pels Obrint Pas al disc ''La flama'' l'any 2004. Pots escoltar una versió en directe pels Obrint Pas ací.

SOM

Som la cançó que mai s'acaba,

Som el combat contra l'oblit,

Som la paraula silenciada,

Som la revolta en un sol crit.

Som l'espurna que encén la flama,

Som la lluita que em compartit,

Som la pedra en la barricada,

Som el poble per construir.

I quan la nit ens ve a buscar

Som tot un món per estimar,

Som una història per guanyar,

Tot un futur per començar!

Som llàgrimes en la mirada,

Som el coratge de seguir,

Som la ferida mai tancada,

Som la història que no han escrit.

Som l'arbre enmig de la tempesta,

Som els estels que vam teixir,

Som l'esperança i la tristesa,

Som el poble per construir.

I quan la nit ens ve a buscar

Som tot un món per estimar,

Som una història per guanyar,

Tot un futur per començar!

Sílvia Montells

Joanjo Bosk canta el poema ''Beatus ille'', de Josep Palau i Fabre

Joanjo Bosk: ''Beatus ille'' (poema de Josep Palau i Fabre)

‎''BEATUS ILLE...''

Sortós qui sense seny ha travessat les mars
i ha conegut el món de l'una banda a l'altra;
qui obeint el seu vent se n'anava a l'atzar,
que és el millor país per als cors sense mare.

Sortós qui com un foll i en un rapte de vol
feia néixer els seus cants del fons de les entranyes;
qui estimava pels ulls com si no tingués cor
i es deixava estimar si tant li demanaven...

Sortós qui com un déu s'ha embriagat d'amor
i d'un llit qualsevol ha somogut les aigües
i ha sentit el seu cos llevar-se com un sol
dels llençols de la nit espessos d'abraçades...

Sortós qui com un rei que donés els seus béns
se n'anava a captar, perdut i sense pàtria,
i tastava la vida en qualsevol indret,
collida pels camins, amb gust de rels amargues...

Qui sol i sense rems i en un mar procel·lós
s'alçurava en el cant sobre la cresta blava
i a la gorja del vent ofegava la por
i sabia esbandir els odis amb rialles...

Qui ha començat mil llibres sense acabar-ne cap
i a tots dava la fi que el moment li dictava
tot creient-se'n l'heroi, fins que n'estava fart
i els llençava al camí com la fruita passada...

                                                      JOSEP PALAU I FABRE
                                                      (Barcelona, 1917- Barcelona, 2008)

Sílvia Pérez Cruz cantant ''Vestida de nit''

''Vestida de nit''

Composició musical: Càstor Pérez Diz | Lletra: Glòria Cruz Torrelles

Veu: Sílvia Pérez Cruz | Guitarra: Lluís Bofill.
27 de maig de 2012
Pots gaudir del concert sencer ací.
Font: www.concertsprivats.com 

VESTIDA DE NIT

Pinto les notes d'una havanera
blava com l'aigua d'un mar antic.
Blanca d'escuma i dolça com l'aire,
gris de gavines, daurada d'imatges,
vestida de nit.

Miro el paisatge, cerco paraules,
que omplin els versos sense neguit.
Els pins m'abracen, sento com callen,
el vent s'emporta tot l'horitzó.

Si pogués fer-me escata
i amargar-me a la platja
per sentir sons i tardes del record,
d'aquell món d'enyorances,
amor i calma, perfumat de lluna, foc i rom.

Si pogués enfilar-me a l'onada més alta
i guarnir de palmeres el record,
escampant amb canyella totes les cales
i amb petxines fer-lis un bressol.

Els vells em parlen plens de tendresa,
d'hores viscudes amb emoció.
Joves encara, forts i valents,
prínceps de xarxa, herois de tempesta,
amics del bon temps.

Els ulls inventen noves històries,
vaixells que tornen d'un lloc de sol.
Porten tonades enamorades.
Dones i Pàtria, veles i flors.

Si pogués fer-me escata
i amargar-me a la platja
per sentir sons i tardes del passat,
d'aquest món d'enyorances,
amor i calma, perfumat de lluna, foc i rom

Si pogués enfilar-me a l'onada més alta
i guarnir de palmeres el record,
escampant amb canyella totes les cales
i amb petxines fer-lis un bressol.

GLÒRIA CRUZ TORRELLES

Aniversari

i cantar-te a cau d'orella aquesta cançó, potser un dia com hui

ANIVERSARI

Els llums s'han apagat, han tret el pastís,
aplaudien els pares, els tiets i els amics
tots alhora, agrupats en un únic crit,
"que demani un desig, que demani un desig".
I tu, nerviosa, com sempre que et toca ser el centre d'atenció,
has fixat els ulls en un punt imprecís del menjador
un segon, dos segons, tres segons, quatre i cinc.
Els teus ulls cavalcaven buscant un desig,
les espelmes cremaven i alguns dels amics
t'enfocaven amb càmeres de retratar,
una veu comentava "ai, que guapa està"
i jo, en el fons, m'acabava el culet de la copa decidit
a trobar un raconet adequat per fer-me petit, petit.
Del tamany d'una mosca, del tamany d'un mosquit.
Per un cop empetitit, sota els tamborets
i la taula allargada pels dos cavallets,
fer-me pas amb prudència per un entramat
de sabates d'hivern, de confeti aixafat,
i esprintar maleint la llargada dels meus nous passets
i amagar-me entre un tap de suro i la paret
just a temps que no em mengi el collons de gatet.
I escalar les sanefes del teu vestit
i falcar el peu esquerre en un descosit
i arribar-te a l'espatlla i seure en un botó
i agafar un pelet d'aire i, amb un saltiró,
enganxar-te un cabell i impulsar-me en un últim salt final
i accedir al teu desig travessant la paret del llagrimal.
Ara un peu! Ara un braç! Ara el tors! Ara el cap!

I ja dins del desig veure si hi ha bon ambient,
repartir unes targetes, ser amable amb la gent
i amb maneres de jove discret i educat
presentar els meus respectes a l'autoritat,
escoltar amb atenció batalletes curioses als més vells,
fer-me fotos gracioses amb altres il·lustres viatgers
i amb un home amb corbata que no sé qui és.
I en el núvol de somnis que tens a l'abast
i entre d'altres que, ho sento, però ja mai viuràs,
detectar un caminet que m'allunyi del grup
o una ombreta tranquil·la on, desapercebut,
estirar-me una estona i, per fi, relaxar-me celebrant
el plaer indescriptible que és estar amb tu, avui que et fas gran,
mentre a fora de l'ull les espelmes es van apagant.

''11 de novembre'', primer disc en solitari de Sílvia Pérez Cruz, ix a la venda el dia 17 d'abril

El primer disc en solitari de Sílvia Pérez Cruz, titulat "11 de novembre", ix a la venda el pròxim dia 17 d'abril i serà presentat el 13 d'abril en un concert de Sílvia Pérez Cruz amb tots els músics que han participat en el disc.

Aquest vídeo és una petita mostra d'allò que conté el primer àlbum en solitari de la cantant empordanesa nascuda a Palafrugell (Catalunya). L'àlbum està dedicat al músic català d'origen galeg Càstor Pérez, en ser la data de l'11 de novembre, que dóna títol al disc, la data de naixement del citat músic i pare també de la cantant Sílvia Pérez Cruz.

11 de novembre 

Composició i arrenjaments: Sílvia Pérez Cruz.

Producció: Raül Fernández i Sílvia Pérez Cruz.

Enregistrat entre Borredà, Masnou i Barcelona (Països Catalans).

Direcció i realització de de vídeo: Igor Cortadellas.

Edició i càmares: Marc Campà i Igor Cortadellas.

Sílvia Pérez Cruz

Fotografia feta al concert de Coetus, el 2 de febrer de 2012 a l'Auditori de Barcelona, tot inaugurant el 7è Festival Internacional de Percussió de Catalunya. | Fotografia de Dani Alvarez Cañellas reproduïda gràcies a una llicència en règim de drets Creative Commons de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.0 Genèrica (CC BY-NC-ND 2.0)

Enllaços recomanats (actualitzat a les tres de la vesprada):

-Sílvia Pérez Cruz ofereix en primícia per al programa 'El suplement' de Catalunya Ràdio el seu primer disc en solitari, ''11 de novembre'' (Catalunya Ràdio 01-04-2012).

-Sílvia Pérez Cruz presenta el seu disc '11 de novembre' dedicat al seu pare Càstor Pérez Diz. Entrevista amb Manel Fuentes al programa 'El matí de Catalunya Ràdio' (10-04-2012 - Catalunya Ràdio).

-Homenatge de Sílvia Pérez Cruz al seu pare Càstor Pérez Diz (Calella, 02-07-2011).

-Sílvia Pérez Cruz canta el poema de Maria Cabrera ''Pare meu'' (Programa Via Lliure de RAC 1, 24-07-2011).

Els Amics de les Arts: ''Carnaval''

Aquesta és una de les cançons del nou disc del grup català Els Amics de les Arts. Aquest nou disc es diu ''Espècies per catalogar'' i aquesta mateixa setmana va eixir a la venda. Avui és un bon dia per a escoltar aquesta cançó, perquè avui és Carnaval.

Els Amics de les Arts: ''Carnaval''

CARNAVAL

Hi ha una nit concreta
en que tot s'hi val,
fotem una festa,
muntem un sidral.
Avui les paraules
també ens disfressem
i per un sol dia tot és diferent.

Mireu la tertúlia
com entra, triomfant.
Ens va de conversa.
El punt, elegant.
Al mig de la pista,
la paraula "bell"
que avui va amb b alta
i tots estan per ell.
Fixeu-vos en coco,
es fa dir cocó.
Les coses a França
sonen molt millor.
Mireu quina alegria,
n'hi ha un que va de cap.
Visca la polisèmia i els significats.
Parelles estables:
para-sol, aiguardent,
celobert, trencaclosques,
també l'espantaocells.
Avui són promisqües
espantasols, celardent,
paratemps, obreclosques
i mil aiguaocells.
Paratemps, obreclosques
i mil aiguaocells.

Perquè avui és Carnaval.
Tenim dret a fer l'animal.
Anar contracorrent
a significar coses que ens facin els dies més dolços,
no tant transcendents.
Quina pena en parche
no el deixen entrar.
''Ets un barbarisme,
et fots i a callar''.
Passeja per fora.
Veu quatre pegats,
es fa una disfressa i s'intenta colar.
El company palíndrom
fa un any va destacar
per dur una disfressa
estranya a matar.
''Em dic Cita'l a l'àtic,
no veieu que bo que és?''
Però aquest any no es complica
i tots l'hem entès.
Vesteix monosíl·lab,
avui es diu pet.
Com balla la porta:
topar, tropa, patró.
El pany que ho intenta...
però quin nyap, Déu n'hi do.
Carai la llumeta, s'abraça amb el pal.
''No em digueu llumeta, avui sóc un fanal!''.


Perquè avui és Carnaval.
Tenim dret a fer l'animal.
Anar contracorrent
a significar coses que ens facin els dies més dolços,
no tant transcendents.

L'endemà t'aixeques,
cansat, però content.
Un diumenge s'afronta,
poc a poc i anar fent.
Et mires al diccionari i tornes a ser tu.
I creus que és injust però no ho dius a ningú.
I creus que és injust però no ho dius a ningú.
I creus que és injust però no ho dius a ningú.
I creus que és injust però no ho dius a ningú.

_________________________________

Enllaç d'interès: Carnestoltes

Antònia Font: ''Calgary 88''

El grup mallorquí Antònia Font / O grupo malhorqui Antònia Font

Fa tres dies els Antònia Font varen penjar de la xarxa el seu nou videoclip, correspondent a la cançó ''Calgary 88'', del seu últim disc ''Lamparetes'' (2011). El videoclip s'ajusta bastant a la lletra de la cançó, el relat d'una història d'amor entre un ballarí i una ballarina de patinatge artistic i els esdeveniments que viuen a l'olimpíada d'hivern de Calgary l'any 1988.

Há três dias o grupo malhorqui Antònia Font subiu à rede o seu novo videoclipe ou teledisco, correspondente à canção ''Calgary 88'', do seu último disco ''Lamparetes'' (2011). O videoclipe está bastante ligado à letra da canção, o relato de uma história de amor entre um bailarino e uma bailarina de patinagem artística no gelo e os acontecimentos que vivem na olimpíada de inverno de Calgary no ano 1988.

Antònia Font: ''Calgary 88''

CALGARY 88 Classificats per a sa final de patinatge artístic, no tot era físic ni mental, també era sentimental, tu i jo festejàvem i representàvem Espanya a s'olimpíada d'hivern del Canadà. Abans de sortir tu vares dir -Te casaries amb jo?- I vaig contestar -Avui, mos casam, si guanyam sa medalla d'or. En sincronia i a màxima velocitat, te vas a l'aire amb una força increïble i, a punt de caure, t'agaf, te fas sa morta i jo vaig alerta, feim una corba oberta, agaf energia i t'aixec només amb una mà. Fas una gràcia de ballarina a sa punta des patins, sona un redoble de bateria i feim com que discutir, en es jurat se creuen mirades, crec que els ha agradat, feim una hechura d'estàtua final mirant es sòtil rient i alenant. Ballam aquesta melodia moderna a una pista de gel de Calgary 88, ja sona sa cançó per megafonia "Atlantis is Calling (S.O.S. for love). Es locutors repassen que Rússia va treure un 9'5, es favorits eren suecs i tenien just un 9'75, aixequen ses taules i tots mos posen un 10, véns cap a jo, m'abraces i plores, i me trepitges un peu, li demanam a un jutge de pista si mos vol casar ell, és en directe i ho televisen a tots es cinc continents, damunt es pòdium amb sa medalla mos dóna'm sa mà, senten pes micros així com [ nos casamos i dins sa tele tu i jo mos besam. Ballam aquesta melodia moderna a una pista de gel de Calgary 88, ja sona sa cançó per megafonia "Atlantis is Calling (S.O.S. for love).

CALGARY 88 Classificados para a final de patinagem artística, não tudo era físico nem mental, também era sentimental, tu e eu festejávamos e representávamos Espanha na olimpíada de inverno do Canadá. Antes de sair tu disseste -Casarias-te comigo?- E eu disse para ti -Hoje casamo-nos, se ganhamos a medalha de ouro. Em sincronia e à máxima velocidade, foste para o ar com uma força incrível e, a ponto de cair, eu seguro-te, fazes-te a morta e eu vou alerta, fazemos uma curva aberta, tomo energia e ergo-te apenas com uma mão. Fazes uma graça de bailarina na ponta dos patins, soa um redobre de bateria e fazemos como que discutir, no júri cruzam olhares, creio que gostaram de nós, fazemos uma estátua final olhando o teito rindo e alentando. Bailamos esta melodia moderna numa pista de gelo de Calgary 88, já soa a canção polo megafone "Atlantis is Calling (S.O.S. for love). Os locutores repassam que Rússia conseguiu um 9,5 os favoritos eram suecos e tinham um 9'75, levantam as tábuas e todos nos põem um 10, vens para mim, abraças-me e choras, e pisas-me um pé, perguntamos a um juiz de pista se nos quer casar ele, é em direto e televisam-no a todos os cinco continentes, em cima do pódio com a medalha e de mãos dadas, ouvimos assim polos microfones [ que nos casamos e na tele tu e eu nos beijamos. Bailamos esta melodia moderna numa pista de gelo de Calgary 88, já soa a canção polo megafone "Atlantis is Calling (S.O.S. for love). (Tradução do Catalão malhorqui para o Português galego por Xavier Vásquez Freire)

Antònia Font: Lamparetes (2011)

(Portada de l'últim disc dels Antònia Font / Capa do último disco dos Antònia Font)

Més informació / Mais informações:

- Patinatge artístic als Jocs Olímpics d'hivern de 1988 / Patinação artística nos Jogos Olímpicos de Inverno de 1988

Per molts anys, Ovidi

Ovidi Montllor

(Alcoi, 4 de febrer de 1942 - Barcelona, 10 de març de 1995)

Poema ''M'aclame a tu'' de Vicent Andrés Estellés (Burjassot, 4 de setembre de 1924 - València, 27 de març de 1993) amb veu i música de Ovidi Montllor (Alcoi, 4 de febrer de 1942 - Barcelona, 10 de març de 1995). Del concert "Raimon: 30 anys al Vent". 23 d'abril de 1993 al Palau Sant Jordi de Barcelona. Fragment extret del documental "Crònica d'un artista" - Televisió de Catalunya (2005).

M'ACLAME A TU

M'aclame a tu, mare de terra sola.

Arrape els teus genolls amb ungles brutes.

Invoque un nom o secreta consigna,

mare de pols, segrestada esperança.

Mentre el gran foc o la ferocitat

segueix camins, segueix foscos camins,

m'agafe a tu, os que més estimava

i cante el jorn del matí il·limitat.

El clar camí, el pregon idioma

un alfabet fosforescent de pedres,

un alfabet sempre amb la clau al pany,

el net destí, la sendera de llum,

sempre, a la nit, il·luminant, enterc,

un bell futur, una augusta contrada!

Seràs el rent que fa pujar el pa,

seràs el solc i seràs la collita,

seràs la fe i la medalla oculta,

seràs l'amor i la ferocitat.

Seràs la clau que obre tots els panys,

seràs la llum, la llum il·limitada,

seràs confí on l'aurora comença,

seràs forment, escala il·luminada!

Seràs l'ocell i seràs la bandera,

l'himne fecund del retorn de la pàtria,

tros esquinçat de l'emblema que puja.

Jo pujaré piament els graons

i en arribar al terme entonaré

el prec dels béns que em retornaves sempre.

VICENT ANDRÉS ESTELLÉS

Maria Coma: ''Tots els colors''

Maria Coma: ''Tots els colors''

Primer videoclip de "Magnòlia", l'últim disc de Maria Coma. Aquest videoclip ha sigut realitzat per Maria Coma, amb l'ajuda d'Albert Alcoz i Pau Vallvé. TOTS ELS COLORS Vinc d’un mar d’uns verds i uns blaus dels més clars que he vist mai. On hi flota una illa de llargs camins que em criden tant! Diu que empassi mars, que abraci cels, que miri lluny que a prop no en sé. Que segueixi el meu esbós collint llavors de tots colors. Com si sabés que sóc jo, el mar em vol, sempre em vol. I és que fa volar soldats de plom, em pinta la cara amb colors. Entén mil mirades sense esforç, sota un cel de serenor. Com si sabés que sóc jo, el mar em vol, sempre em vol. Vinc d’un mar d’uns verds i uns blaus dels més clars que he vist mai! On hi flota una illa de llargs camins que em criden tant! Vinc d’un mar d’uns verds i uns blaus ben lluny del que heu vist mai! On hi flota una illa de llargs camins que em criden tant!

Primeiro videoclipe ou teledisco de ''Magnòlia'', último disco de Maria Coma. Foi realizado por Maria Coma, com a ajuda de Albert Alcoz e Pau Vallvé. TODAS AS CORES Venho de um mar de uns verdes e uns azuis dos mais claros que eu já nunca vi. Onde flutua uma ilha de longos caminhos que me chamam tanto! Diz que engula mares, que abrace céus, que olhe ao longe que perto não sei. Que continue o meu esboço apanhando sementes de todas as cores. Como se soubesse que sou eu, o mar quer-me, sempre me quer. E é que faz voar soldadinhos de chumbo, pinta-me o rosto de cores. Entende mil olhares sem esforço, sob um céu de serenidade. Como se soubesse que sou eu, o mar quer, sempre me quer. Venho de um mar de uns verdes e uns azuis dos mais claros que eu já nunca vi! Onde flutua uma ilha de longos caminhos que me chamam tanto! Venho de um mar de uns verdes e uns azuis dos mais claros que eu já nunca vi! Onde flutua uma ilha de longos caminhos que me chamam tanto! (Tradução do Catalão para o Português galego por Xavier Vásquez Freire)

Els Amics de les Arts tornen amb ''Espècies per catalogar''

Els Amics de les Arts: "Monsieur Cousteau"

El grup Els Amics de les Arts avança una de les cançons del nou disc, que eixirà a la venda el 14 de febrer Els Amics de les Arts han avançat una de les cançons que formarà part del proper disc, 'Espècies per catalogar' (Discmedi). Es tracta de la quarta cançó del disc, 'Monsieur Cousteau', que ja es pot escoltar. A més, des d'avui, el disc ja es pot encarregar a iTunes, i el 14 de febrer arribarà en format físic a les botigues. El grup ja va avançar fa uns dies la portada del disc i també la llista de les cançons que en formaran part. Amb 'Espècies per catalogar', el quartet espera revalidar el gran èxit de l'últim àlbum, 'Bed&Breakfast'. Aquesta és la lletra de la cançó 'Monsieur Cousteau': MONSIEUR COUSTEAU Parli'm d'aquells móns llunyans, de les espècies per catalogar que ningú mai ha vist abans. Porti'm a aquells mars remots, on els indicadors de profunditat diuen que és de valents baixar. Un viatge fragmentat. Un fascicle [ setmanal. Sóc l'home que busca. Perquè sempre he volgut ser part d'una tripulació. Perquè no hi ha color si em fa dir [ què vull ser de gran: [ Jo, Jacques Cousteau. Mil balenes a tocar. Sentir l'electrostàtica i el mar. Calypso ve, Calypso va. Ser-hi sense haver-hi estat. Veure els colors dels esculls de corall. Vostè escafandre, jo xandall confiï amb mi, anem més avall! Que amb aquest comandament puc [ eternitzar el moment o puc tornar enrere. Perquè sempre he volgut ser part d'una tripulació. Que jo amb vostè vull anar tan lluny, tan lluny que no hi arribi la ficció. Perquè sempre he volgut ser part d'una tripulació. Perquè hi ha coses noves sota el sol que esperen un explorador. Monsieur Cousteau, per què a vostè els taurons no li fan por? Monsieur Cousteau, a mi no em cal l'Alta Definició. Monsieur Cousteau, com més avall te'n vas, hi ha més pressió. Monsieur Cousteau, creuant l'oceà des d'una habitació. Monsieur Cousteau, la mare em crida des del menjador.

O grupo Els Amics de les Arts apresenta uma das canções do novo disco, que se porá à venda a partir de 14 de fevereiro Els Amics de les Arts achegam uma das canções que fará parte do próximo disco, Espècies per catalogar' (Discmedi). Trata-se da quarta canção do disco, 'Monsieur Cousteau', que já se pode escutar. Além disso, desde hoje, o disco pode já solicitar-se no iTunes, e no 14 de fevereiro chegará em formato físico às lojas. O grupo já apresentou há uns dias a capa do disco e também a lista das canções que contém. Com 'Espècies per catalogar', o quarteto espera revalidar o grande sucesso do último álbum, 'Bed&Breakfast'. Eis a tradução da letra da canção 'Monsieur Cousteau': MONSIEUR COUSTEAU Fale-me daqueles mundos longínquos das espécies para catalogar que ninguém nunca viu antes. Traga-me aqueles mares remotos, onde os indicadores de profundidade dizem que é de valentes baixar. Uma viagem fragmentada. Um fascículo [ semanal. Sou o homem que procura. Porque sempre quis fazer parte de uma tripulação. Porque não tem comparação se me faz dizer [ que quero ser quando for grande: [ Eu, Jacques Cousteau. Mil baleias a tocar. Sentir a eletrostática e o mar. Calypso vem, Calypso vai. Estar ali sem ter ali estado. Ver as cores dos recifes de coral. Você escafandro, eu fato-de-treino confie em mim, vamos mais abaixo! Que com este mando posso [ eternizar o momento ou posso voltar para trás. Porque sempre quis fazer parte de uma tripulação. Que eu com você quero ir tão longe, tão longe que não chegue a ficção. Porque sempre quis fazer parte de uma tripulação. Porque há coisas novas sob o sol que esperam por um explorador. Monsieur Cousteau, porquê a você os tubarões não lhe metem medo? Monsieur Cousteau, a mim não me faz falta a Alta Definição. Monsieur Cousteau, quanto mais abaixo vais, há mais pressão. Monsieur Cousteau, atravessando o oceano num quarto. Monsieur Cousteau, a mãe é que me chama da sala de jantar. (Tradução do Catalão para o Português galego por Xavier Vásquez Freire)

Manel: ''La cançó del soldadet''

...que l'estimo més del que m'estimo a mi.

Manel: ''La cançó del soldadet''

LA CANÇÓ DEL SOLDADET

Escolteu la cançó del soldadet

que a través d'un ull de bou

veu que volen uns falciots!

I no és que hi entengui molt, el soldadet,

però, que volin els falciots,

deurà voler dir que la terra és a prop.

I tan a prop deu ser que baixa el capità

i intenta no semblar nerviós

mentre acaba la instrucció:

"Concentreu-vos, soldadets, sigueu prudents

i arrapeu-vos a la vida

amb les ungles i amb les dents".

Ja a coberta, els homes resen.

Ja a coberta, els homes resen.

I fa un amén, poc convençut, el soldadet,

i acaricia el seu fusell,

intentant no pensar en res.

Des de proa es van fent grossos els turons,

"soldadet, valor, valor,

que depèn de gent com tu la sort del món".

Però "si una bala enemiga creua el vent

i em travessa el cervell",

es planteja el soldadet,

"les onades m'arrossegaran

i mil peixos de colors

lluitaran per devorar la meva carn".

I és quan pensa "jo m'amago;

quan no mirin, jo m'amago".

Però sempre miren, i el vaixell s'està aturant,

les comportes s'han obert

i, en un segon, s'inunda el mar

de soldats disparant a l'infinit

amb un soldadet al mig,

que carrega mentre insulta a l'enemic.

I entre bomba i bomba tot li va prou bé

fins que una cau just al costat.

Primer es diu "sort, de què t'ha anat…",

però després sent a l'esquena un dolor estrany

i en tocar-se-la li queda tot el braç tacat de sang.

Gira el cap a banda i banda.

Seu a la sorra i descansa.

I mentre arriba el coi de metge, el soldadet

es tranquil·litza repetint

què farà, on anirà, si sobreviu:

"Aniré a ma mare ben vestit

i, abans que res, li hauré de dir

que em perdoni per tractar-la sempre així;

aniré a la Margarida a fer-li un fill

per, només veure'l, intuir

que l'estimo més del que m'estimo a mi".

Manel: ''Benvolgut''

Manel: ''Benvolgut''

Fotografia original de Xavier Vásquez Freire.

Llicència: Creative Commons de reconeixement 2.0 Genèrica (CC BY 2.0).

BENVOLGUT

Benvolgut, permet-me suposar

que, malgrat que no haguem gaudit de presentació oficial,

més o menys, així com jo, estàs assabentat

de la meva existència, de les coses que faig.

Benvolgut, jo ho reconec, què hi faré, covard de mi?

No és que siguis cada tarda el meu tema preferit,

vostres són les promeses que ningú ja complirà,

vostres les nits que els telèfons no paraven de sonar.

Però sí que et vaig veient en discos que al final no et vas endur

i alguns quina meravella, i alguns que mai tindràs prou lluny,

benvolgut, i en un somriure que fa sola caminant

i en aquella foto antiga oblidada en un calaix:

Heu parat una furgoneta aprofitant la vista privilegiada d'una ciutat.

Tu assenyales l’absis romànic d’una catedral i sou joves i forts!

I sentiu l'eternitat al vostre davant!

I, benvolgut, ni sospiteu que gent com jo estem esperant.

I que simpàtics que se us veu, i quin mal devia fer,

i m’ho imagino -o ho intento- i t’asseguro que comprenc

que encara avui, sense remei, tot trontolli un segon

quan un amic, amb bona fe, pronuncia el vostre nom.

Però vull pensar que tot va bé i que no enyores aquells temps,

que fins i tot en recordar no saps per què però estàs content

i vas veient coses pel món que t’estan agradant tant

i agraeixes que entre els dos em féssiu créixer amagat.

Amagat en mentidetes, en dubtes emprenyadors,

en cada intuïció fugaç d’una vida millor,

amagat en “som molt joves per tenir res massa clar”,

amagat en “no sé què és, però, nena, no puc respirar”.

Ai, benvolgut, que estrany si un dia et van fer mal

el meu amor, la meva sort, les meves mans

o el meu dit resseguint-li la columna vertebral!

Benvolgut, que ha arribat i es vol quedar!

Ai aquests dits, no són senzills, de gent com jo

que estava esperant.

Benvolgut, ho deixo aquí, que sé que ets un home ocupat.

Suposo que és moment d’acomiadar-me esperant

no haver-te emprenyat massa, no haver semblat un boig,

que la força ens acompanyi, adéu, fins sempre, sort!

Per si un dia ens creuem ja em disculpo, que em conec,

faré d’home seriós, esperaré darrere dret

mentre tu li fas brometa, “veig que ara els busques alts”,

mentre tu et reivindiques com molt més elegant.

Farem adéu i marxarem i ella em dirà que t’ha vist vell

i, pas a pas, ja estaràs tan lluny

com el cretí que abans d’entrar a Història li tocava el cul

arrambant-la contra els arbres del costat d’un institut.

Ai, pobrets meus, com s’haguessin espantat,

si entre els matolls, sortim tu i jo dient

“ei, aquí els senyors, estem esperant.

Xicots, aneu fent lloc,

que estem esperant”.

COVAVA L'OU DE LA MORT BLANCA

Vídeo de la cançó "Covava l'ou de la mort blanca"

dins el disc d'homenatge "Maria-Mercè Marçal. Catorze poemes, catorze cançons".

Poema: Maria-Mercè Marçal (Raó del cos, 2000).

Música: Sílvia Pérez Cruz.

Veu, guitarra i melòdica: Sílvia Pérez Cruz.

Guitarra: Raül Fernández.

Violoncel: Alba Haro.

COVAVA L'OU DE LA MORT BLANCA

Covava l'ou de la mort blanca
sota l'aixella, arran de pit
i cegament alletava
l'ombra de l'ala de la nit.
No ploris per mi mare a punta d'alba.
No ploris per mi mare, plora amb mi.

Esclatava la rosa monstruosa
botó de glaç
on lleva el crit.
Mare, no ploris per mi, mare.
No ploris per mi mare, plora amb mi.

Que el teu plor treni amb el meu la xarxa
sota els meus peus vacil·lants
en el trapezi
on em desperto
agafada a la mà de l'esglai
de l'ombra.

Com la veu del castrat
que s'eleva fins a l'excés de la
mancança.
Des de la pèrdua que sagna
en el cant cristal·lí com una deu.
La deu primera, mare.

MARIA-MERCÈ MARÇAL

Túrnez & Sesé: Aigües de la primavera (Josep Carner)

Video-clip del grup Túrnez & Sesé a partir del poema ''Aigües de la primavera'' de Josep Carner. Inclòs al seu disc : "L'arbre de l'esperança". Música de Daniel Sesé.

AIGÜES DE LA PRIMAVERA

Aigües de la primavera
que degoten pels jardins!
Posades damunt les branques
les gotes es tornen brins.

Al cor de la fotja clara
tremolen els cels divins.
La neu ja s'és fosa tota
i baixa torrent endins;

ai fressa de les escumes
que mou el fullam dels pins!
Com ixen les flors novelles!
Com dringuen els dematins!

Al riu de les aigües noves
s'hi han posat tres molins:

"L'un molia or i plata,
l'altre perles i robins,
l'altre l'amor de les dames
per fer encativar els fadrins".

JOSEP CARNER

"Escolta-ho en el vent"

Gerard Quintana i Jordi Batiste: "Escolta-ho en el vent"

(versió en Català de ''Blowin' in the Wind'' de Bob Dylan)

ESCOLTA-HO EN EL VENT

Per quants camins l’home haurà de passar
abans que arribi a ser algú.

Quants mars haurà de creuar un colom blanc
per dormir a la platja assegut.

Quants canons més hauran de disparar
abans que per fi es quedin muts.

Això amic meu, només ho sap el vent,
escolta la resposta dins el vent.

Quantes vegades podrem mirar amunt
abans d'arribar a veure el cel.

Quantes orelles haurem de tenir
per sentir com ploren arreu.

Quantes morts més ens caldran amic meu
per saber que ha mort massa gent.

Això amic meu, només ho sap el vent,
escolta la resposta dins del vent.

Quants anys podrà una muntanya existir,
abans que l'ensorri la mar.

Quant temps la gent haurà de seguir,
per guanyar-se la llibertat.

Quantes vegades podrem girar el cap,
fingint que no ens n'hem adonat.

Això amic meu, només ho sap el vent,
escolta la resposta dins del vent.

Això amic meu, només ho sap el vent,
escolta la resposta dins del vent.