L'abraçada de la mort

Algú al lluny del lluny compon cançons de mort.
És tard, diuen al mateix temps un cor de roses negres i campanes abandonades.
 
Mireu ara el vostre cos desprendre's del llenguatge

                                                                                          i esquinçar el matí

tot replet de buits.

XAVIER VÁSQUEZ FREIRE

_________________________________________________________________

Crèdits de la fotografia:

Fotografia Luz do entardecer original de Eduardo Amorim reproduïda i alterada gràcies a una llicència Creative Commons de reconeixement 2.0 Genèrica (CC BY 2.0) que permet copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra, fer-ne obres derivades, sense utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials, amb la condició de reconèixer l'autor.

T'ESTIME

''El nostre amor es multiplica allí on un riu és una font de llum'',

fotografia de Xavier Vásquez Freire. Llicència Creative Commons

de reconeixement 2.0 Genèrica (CC BY 2.0).

T'ESTIME

Rien n' est plus clair que l'amour

PAUL ÉLUARD

tota forma de bellesa tota forma de bellesa – dius silenciosa mentre somies abraçada als meus llavis.

vibres.

somrient, serena, toques aquestes mans. dius les paraules de la vida.

com caure caure caure dins d’un somni, la forma dels teus ulls, la intensitat de les teues abraçades.

ets ací. escrius i cantes recolzada en els meus llavis.

tota paraula que ve de tu, el teu accent de dona nua quan entres al meu pit, confonent papallones i peixos, arbres i teuladins, ampolles i roselles.

potser entre els llençols potser una coloma un rossinyol la memòria estirant-se mandrosa, la força amb què la vida em fa somriure pels dits, la força amb què la marea em fa abraçar-te.

pau. intensament. la forma tranquil·la del teu cos.

tu: el moviment amb què estimes, aquest jardí on les flors naixen als teus cabells per lligar-se amb els meus.

jo: la calma amb què els ocells travessen la tarda, il·luminant l’horitzó multiplicat de llum.

somiar aquell moviment que adore

i tu esgranes l’idioma que estime inventes el llenguatge de la vida.

tu: el moviment amb què despertes lluminosa senzilla petita i et fixes en la bellesa del meu silenci.

jo: la intensitat amb què els meus dits es perden en tu, immensa i infinita com el teu nom.

cantes parles dius: voles

escolte sent escric: estime

provoques la vida

toques els meus dits, beses els meus ulls, abraces aquesta veu, crees la llum en espiral, el moviment dels ulls oblics.

pronuncie els teus llavis. veig en tu l’exacta paraula que dius: la teu veu crema damunt els camps crema damunt el cel crema damunt aquesta pell.

ets ara al lloc més bell de la vida.

XAVIER VÁSQUEZ FREIRE

El teu nom

diré el teu nom i el cantarà l'alosa

JOAN SALVAT-PAPASSEIT

De vegades les orenetes sobrevolen el mar, tocant un silenci anterior a tu, anterior als teus llabis d’hivern, al teu nom estranger que passa entre els meus dits i travessa el meu pit.

De vegades aquesta llum d’hivern sobrevola cada paraula que aprenc, cada paraula que escric, cada rumor que deixe que m'acompanye mentre tu i els teus ulls em parleu en una llengua que ja és meua, com si tu mai hagueres deixat de ser meua, en la flor blava del matí. Perquè en la flor blava del matí naix el teu cós de llum, obris els teus ulls i il·lumines tot allò que un nou any porta ple d'un amor que ningú no pot matar.

Perquè en la flor blava del matí el teu nom brilla en silenci.

XAVIER VÁSQUEZ FREIRE

Crèdits de la fotografia:

Fotografia original de leoplus reproduïda i alterada gràcies a una llicència Creative Commons de Reconeixement-CompartirIgual 2.0 Genèrica (CC BY-SA 2.0) que permet copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra, fer-ne obres derivades i fer un ús comercial de l'obra. Postproducció fotogràfica de Xavier Vásquez Freire. L'obra generada es distribueix amb una llicència idèntica a l'original.

Rossinyol

Lídia Pujol: ''Rossinyol''. («Iaie», Resistencia, 2003)

VINDRÀ EL ROSSINYOL enamorat per a posar-te cintes de llum en el cabell. Haurà una resplendor blava en cadascuna de les meves paraules. Serà la calma, la tendresa, l'amor sense por, l'amor.

XAVIER VÁSQUEZ FREIRE

Microrrelato, talvez um poema

Era uma vez um poeta que tinha uma garrafa azul, e no interior da garrafa um sentimento uma paixão um amor sem regresso nem fuga. Era uma vez um poeta apaixonado por ti.

XAVIER VÁSQUEZ FREIRE

Fotografia feita por Xavier Vásquez Freire.
Publicada sob licença Creative Commons.
Pos produção: X.V.F.