Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poesia catalana. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poesia catalana. Mostrar tots els missatges

dilluns, 28 de gener del 2013

Si sóc dalt els Morunys...

TrackBack
Sant Llorenç de Morunys, comarca de Solsonès, Catalunya    

     Si sóc dalt els Morunys quan tot, masos i munts i ocells són aurora, i miro la vall i la conca, tot és una mar d'escumes silencioses; si sóc a l'ampla platja quan tot, cases i gent, vespreja, però em giro a mirar el mar, tot és un bosc frondós amb espessor de branques: També quan sóc amb tu, ara ets la nit amb plugim de pòl·lens i crits mig ofegats per la brossalla –sota un sol de migdia de mar, amb claror de pins i entre aigües llumejants–; ara ets un camp assolellat, sota un cel net, amb flors als cims i càntics –a nit já entrada, a la cambra de dalt, entre coixins llisquívols i el balcó mig obert per a escoltar les veus que només tu i jo copsem.

J.V. FOIX,
  (Sarrià, Barcelona, 28 de gener de 1893 - Barcelona, 29 de gener de 1987.) 

TrackBack

dimecres, 28 de novembre del 2012

Joanjo Bosk canta el poema ''Beatus ille'', de Josep Palau i Fabre


Joanjo Bosk: ''Beatus ille'' (poema de Josep Palau i Fabre)

‎''BEATUS ILLE...''

Sortós qui sense seny ha travessat les mars
i ha conegut el món de l'una banda a l'altra;
qui obeint el seu vent se n'anava a l'atzar,
que és el millor país per als cors sense mare.

Sortós qui com un foll i en un rapte de vol
feia néixer els seus cants del fons de les entranyes;
qui estimava pels ulls com si no tingués cor
i es deixava estimar si tant li demanaven...

Sortós qui com un déu s'ha embriagat d'amor
i d'un llit qualsevol ha somogut les aigües
i ha sentit el seu cos llevar-se com un sol
dels llençols de la nit espessos d'abraçades...

Sortós qui com un rei que donés els seus béns
se n'anava a captar, perdut i sense pàtria,
i tastava la vida en qualsevol indret,
collida pels camins, amb gust de rels amargues...

Qui sol i sense rems i en un mar procel·lós
s'alçurava en el cant sobre la cresta blava
i a la gorja del vent ofegava la por
i sabia esbandir els odis amb rialles...

Qui ha començat mil llibres sense acabar-ne cap
i a tots dava la fi que el moment li dictava
tot creient-se'n l'heroi, fins que n'estava fart
i els llençava al camí com la fruita passada...

                                                      JOSEP PALAU I FABRE
                                                      (Barcelona, 1917- Barcelona, 2008)


Real Time Web Analytics