Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris País Valenciano. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris País Valenciano. Mostrar tots els missatges

diumenge, 15 d’abril del 2012

Tot recordant les víctimes del franquisme

Pau Alabajos: ''Fosses del silenci''
(Lletra i música: Pau Alabajos)

FOSSES DEL SILENCI

Passen per damunt,
sense cap contemplació,
profanant la nostra història
amb absoluta impunitat,
la justícia es tapa els ulls:
quatre dècades després
els crims de la dictadura
encara no han sigut jutjats.

No descansarem,
seguirem recuperant
la memòria saquejada.
Exhumarem la veritat,
traurem a la llum del dia
les ferides del passat,
que encara resten obertes
i mai no deixen de sagnar.

Perduraran les conviccions,
amb noms i cognoms,
de milers de persones
que no van renunciar
a la seua llibertat,
que van morir sordament
lluny del camp de batalla.

Encara queda gent
que vol seguir investigant,
que no es conforma amb el silenci
com a única versió oficial.
Encara queda molta gent
que continua escorcollant
tots els registres del franquisme
cercant-hi els seus familiars.

Inevitablement
arribarà un dia en què els murs
que s'han alçat sobre les fosses
començaran a trontollar.
Els mausoleus de la vergonya
cauran pel seu propi pes,
perquè quan la terra brama
fa remoure els fonaments.

Perduraran les conviccions,
amb noms i cognoms,
de milers de persones
que no van posar preu
a la seua dignitat,
que van morir sordament
lluny del camp de batalla.

PAU ALABAJOS

dimarts, 21 de febrer del 2012

Metge de València denúncia a ‘‘Hablar por hablar’’ com la policia va retirar els parts mèdics de persones agredides


José María, metge a València, denúncia al programa de ràdio ''Hablar por hablar'' (Cadena SER) la matinada del 20 al 21 de febrer com la policia va retirar, a l'eixida de l'Hospital, els parts mèdics de ciutadans i ciutadanes agredides a les manifestacions de xiquets i xiquetes contra les retallades a l'Educació Pública del País Valencià.

dimecres, 15 de febrer del 2012

Mònica Oltra expulsada de les Corts Valencianes per dur una samarreta amb el lema ''No ens falten diners, ens sobren xoriços''


TrackBack
Mònica Oltra amb la samarreta per la qual es va sentir ofès Juan Cotino

El president de les Corts, Juan Cotino, va expulsar avui dimecres 15 de febrer de 2012 la diputada de Compromís Mònica Oltra per dur una samarreta amb el lema "No ens falten diners, ens sobren xoriços" que denunciava la corrupció.

L'actitud del president de la Cambra va provocar l'eixida dels partits de tradició democràtica

Els diputats de tota l'oposició, del PSPV, Compromís i EUPV, varen abandonar l'hemicicle de les Corts Valencianes quan el president de la Cambra, Juan Cotino, va expulsar la diputada de Compromís Mònica Oltra per no tapar-se la samarreta que portava i que denunciava la corrupció.


Més informació:


Altres enllaços d'interès:

dissabte, 4 de febrer del 2012

Reportatge sobre la corrupció al País Valencià


Aquest és un reportatge sense desaprofitament, un nou documental del programa laSexta Columna que analitza com el País Valencià va passar de l'eufòria de la despesa a la depressió econòmica, i els personatges polítics que varen aconseguir enfonsar-la. Caldria exigir responsabilitats penals i comptables per a tots i totes els i les que han saquejat el País Valencià. Si Islàndia va aconseguir empresonar el seu govern el País Valencià també pot. Ja n'hi ha prou!

divendres, 23 de desembre del 2011

Hui s'estrena ''Floquet de neu'', primer film infantil en Català al País Valencià

Vídeo del trailer oficial de ''Floquet de neu'',
primer film infantil que s'estrena en Català al País Valencià

Escola Valenciana promourà el film en les escoles de València ciutat, de l'Horta Nord i de l'Horta Sud

El film infantil 'Floquet de neu' s'estrena hui amb més de seixanta còpies en Català a tots els Països Catalans. Entre ells, els cinemes Ocine de València. Així doncs, 'Floquet de neu' será el primer film infantil que es projectarà en Català al País Valencià. Això és possible arran de l'acord entre la distribuidora Filmax i l'exhibidora Ocine, amb la voluntat d'ampliar la quota de mercat. Aixó també significa un pas endavant en la normalització de l'exhibició de films en Català, un pas endavant que s'ha fet sense cap ajut econòmic.

Cal destacar el paper d'Escola Valenciana, que promourà el film en les escoles de València ciutat, de l'Horta Nord i de l'Horta Sud, que tindran descomptes en les sessions del cap de setmana. La projecció de 'Floquet de Neu' coincideix amb el final de la campanya de tardor de cinema a l'escola d'Escola Valenciana, que ha coordinat cicles de projeccions a cinemes i auditoris. En total, més de 30.000 alumnes han assistit a les projeccions que s'han fet a vint-i-cinc municipis del País Valencià. 'El nostre repte és arribar amb el programa de pel·lícules doblades en la nostra llengua als exhibidors per tal que s'adonen que el cinema en Valencià és interessant des del punt de vista comercial i que hi ha una important demanda de públic', va dir Vicent Moreno, president d'Escola Valenciana, que té ara com a objectiu de dur l'oferta d'estrenes en Català a les sales de tot el País Valencià durant tot l'any.

Enllaç d'interès:

dimecres, 14 de desembre del 2011

Crònica del judici a Camps al Veriueu-ho, per Xavi Castillo

Vídeo de la tercera crònica del Veriue-ho de Xavi Castillo
Tercera crònica de la sèrie "Veriueu-ho, Teatre d'Investigació".
Ahir dilluns 12 de desembre de 2011 Francisco Camps i Ricardo Costa
es van seure per fi en el silló dels acusats. En Pot de Plom no volien deixar
d'averiuar una cita històrica com aquesta i és allí que s'en varen anar...
Més informació:

divendres, 9 de desembre del 2011

Visita ''turística'' a les obres de l'alta tensió a la Vall d'Albaida

TrackBack


La Plataforma contra l’alta tensió de la Vall d’Albaida ha convocat una visita “turística” a les obres de construcció de la línia de l'alta tensió el proper diumenge 11 de desembre. S’eixirà a les 9’30h des de la Creu Roja d’Albaida amb vehicles per iniciar la marxa a les 10h des del Cementeri d’Ontinyent. La visita a les obres comptarà amb sorpreses pròpies d’aquests temps de Nadal. S’aprofitarà per a fer entrega a Iberdrola d'un diploma acreditatiu com a l'empresa més destructora del 2011. L'organització de l'acte demana la màxima assistència, ja que es pretén mostrar el rebuig a aquesta insfraestructura que està destrossant les serres valldalbaidines a un ritme considerable.

Visita ''turística'' a les obres de l'alta tensió a la Vall d'Albaida
programada per diumenge 11 de desembre
Vídeo: anmorsigol

dimecres, 7 de desembre del 2011

Imatges de la destrossa

Vídeo resum de la construcció de la línia d'Iberdrola a la Vall d'Albaida.
No compres la llum a qui crema la serra!

Recull d'imatges de la construcció de la línia d'alta tensió
que travessa la Serra d'Ombria entre Ontinyent i Albaida.
(Vall d'Albaida - País Valencià)
Vídeo de anmorsigol - Més informació: Cremat sense fils

divendres, 2 de desembre del 2011

Xavi Castillo dedica el Veriueu-ho al rei espanyol i Urdangarin

Vídeo de Xavi Castillo dedicant el Veriue-ho al rei espanyol i Urdangarin
Segona crònica de la sèrie "Veriueu-ho, Teatre d'Investigació".
En aquesta ocasió el rei espanyol explica perquè té la cara
marcada "com un cristo" i ho culpa tot al Urdangarin....
Més informació:

dilluns, 28 de novembre del 2011

La UNESCO declara la Muixeranga Patrimoni de la Humanitat

La UNESCO ha atorgat aquesta matinada passada la distinció a les festes d'Algemesí

TrackBack
(Fotografia de qperello reproduïda gràcies a una llicència en règim de drets Creative Commons, Reconeixement-No comercial-Amb possibilitat de fer-ne obres derivades 2.0 Unported.)

La Festa de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí ha estat declarada aquesta matinada passada Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Tal és la decisió que ha pres el Comitè Intergovernamental de la UNESCO, reunit a Bali, que ha destacat el valor cultural de la festa i la transmissió que se n'ha fet generació rere generació. La Festa, que té l'origen en el segle XIII, se celebra cada 7 i 8 de setembre, i inclou peces teatrals, processos i balls, entre les quals hi ha la Muixeranga.

Des de la transició democràtica, però, el so de la Muixaranga ha estat considerat a més com l'himne no oficial del País Valencià.

Les festes de la Mare de Déu de la Salut tenen lloc a Algemesí (la Ribera) el set i el vuit de setembre de cada any. Molta gent considera les figures de la Muixeranga l'antecendent dels castells (que també han estat declarats patrimoni de la humanitat) però hi ha coincidència entre els experts en el fet que tenen un origen comú en les moixigangues però no són l'una origen dels altres.

A diferència dels castells, la Muixeranga manté la representació plàstica religiosa i l'alçada no és el més important.

El conjunt de les festes de la Mare de Déu de la Salut, que és el que ha estat nomenat Patrimoni Immaterial de la Humanitat, conté altres danses antigues. Junt a la Muixeranga, la peça clau i més important, destaquen els tornejants, els batonets, la carxofa o els pastorets.

Font: Vilaweb (Notícia reproduïda gràcies a una llicència en règim de drets Creative Commons, Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Unported.)

La Muixeranga d'Algemesi a Algemesi

La Muixeranga d'Algemesí

Obrint Pas: ''La Muixeranga''
(Versió del concert ''L'Ovidi s'en va al Palau'')

La Muixeranga amb lletra d'Al Tall

Lletra de La Muixeranga per Al Tall

Des de la nit
brolla la llum
que ens crida a despertar
Som a lalbada
i la terra es manifesta
un país precís
que es fa ben cert
des del somni secular.
Som a lalbada
i la terra es va fent clara,
un antic país
que hem dendreçar
i portar a lavenir.
Des de lhivern
mouen els brots
que larbre cobriran de flor.
Des de les serres
a la mar i a les estreles,
un país ardent
engendrarà
lenyorada llibertat
Des de la història
ens aguaita la memòria,
un antic país
que hem dendreçar
i portar a lavenir.
Poble menut,
harca i juí,
que el dia està arribant
són els nostres fills
qui gestaran
una terra en llibertat.
Laire està moguent per la
llibertat
i el vent de ponent girarà en
llevant.

Més informació:

dijous, 24 de novembre del 2011

''Veriue-ho. Teatre d'Investigació'', per Xavi Castillo

Vídeo de la primera crònica i inauguració de l'espai
de teatre d'investigació Veriue-ho de Xavi Castillo
Primera crònica i inauguració de la sèrie "Veriueu-ho'', teatre d'investigació
que pretén fer broma del que l'actualitat política i social ens brinda
cada setmana al País Valencià.
Més informació: Pot de Plom

diumenge, 9 d’octubre del 2011

Una llengua que camina


Una llengua que camina
(Octubre 2011 - Documental de TV3)

Amb motiu de la Diada Nacional del País Valencià, avui diumenge 9 d'octubre, "El documental" estrena "Una llengua que camina", un treball que mostra l'estat de salut del Valencià a partir de la quotidianitat de cinc persones de diferents àmbits socials, professionals i geogràfics que van participar a la diada del 2010 en les celebracions dels 25 anys de Trobades d'Escoles en Valencià.

dilluns, 29 d’agost del 2011

L'agricultura biològica a Carrícola (Vall d'Albaida - País Valencià)

L'agricultura biològica a Carrícola (Vall d'Albaida - País Valencià)
Vídeo de anmorsigol

Carrícola és un poble de la Vall d'Albaida (País Valencià) on fa uns anys van decidir reconvertir l'agricultura cap a la producció biològica. En aquest vídeo parlen alguns dels pioners d'aquest canvi i expliquen com ho van fer i de quina forma treballen per fer front a les plagues i a un panorama general prou negre per a la gent que treballa el camp.

Aquest vídeo forma part d'una sèrie de materials el·laborats per al PQPI d'Agricultura i Jardineria del IES José Segrelles d'Albaida.

dilluns, 22 d’agost del 2011

Enric Valor: biografia, obra, entrevistes, etc.

ENRIC VALOR


Documental de TV3 sobre Enric Valor (en 2 parts):


Primera part del programa de TV3 sobre Enric Valor


Segona part del programa de TV3 sobre Enric Valor


Enric Valor - Entrevista a Movitel TV


Enric Valor entrevistat a Movitel TV
(El vídeo no té molt bona qualitat però paga la pena veure'l.)

ENRIC VALOR
Dades biogràfiques:

Enric Valor i Vives (Castalla, l'Alcoià, 1911 - València, 2000). Gramàtic, lexicòleg, rondallista i novel.lista. Va recopilar trenta-sis rondalles de la tradició oral valenciana i les va transformar en literatura escrita en equilibri entre la recerca dialectal, fixant expressions, i l'estricta normativa. De l´obra narrativa cal situar al capdamunt el "Cicle de Cassana", integrat per la trilogia Sense la terra promesa, Temps de batuda i Enllà de l´horitzó. Com a lexicògraf s´ha guanyat un lloc de privilegi entre els fabristes més respectats. Ha tingut un paper destacat en la difusió de la gramàtica catalana al País Valencià, amb obres com Millorem el llenguatge (1971), Curs mitjà de gramàtica catalana, referida especialment al País Valencià (1973) entre d´altres. Va ser guardonat, entre altres, amb el Premi de les Lletres Valencianes (1985), el Premi d´Honor de les Lletres Catalanes (1987) i la Creu de Sant Jordi (1993). Va ser investit Doctor Honoris Causa per les Universitats de València, de les Illes Balears, de Castelló i d'Alacant. Va ser Vicepresident pel País Valencià i Soci d'Honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana

Publicacions

Rondallística:

· Rondalles valencianes. Volum I. València: Torre, 1950 / Volum II: 1951 / Volum III: 1958.

· Meravelles i picardies. Volum I. València: L´Estel, 1964 / Volum II: 1970.

· Obra literària completa (rondalles). Volum I, València: Gorg, 1975 i volum II: 1976.

· Rondalles valencianes. València: Edicions de la Federació d´entitats Culturals, 1984-88 (8 volums) / València: Editorial del Bullent, 1987 (8 volums) / València: Edicions de Bullent, 1999 (2 volums)

· Rondalles valencianes d´Enric Valor. València: Gregal Llibres, 1985-87 (36 volums) / València: Tàndem Edicions i Albatros, 1993-95 (8 volums) [Adaptació de Rosa Serrano. Il.lustracions d'Enric Solbes i Paco Santana]

· Rondalles valencianes d'Enric Valor. València: PM Produccions, 2001. Col.lecció de diversos CD's amb la lectura de les rondalles [Col.laboració d'Edicions d'El Bullent]


Narrativa:

-Novel.la:

· L´ambició d´Aleix. València: Vives Mora, 1960 / València: Fernando Torres, 1982 / València: Gregal Llibres, 1985 ( 1987, 4a ed.)/València: Tàndem Edicions, 1995.

· La idea de l´emigrant. València: Fernando Torres, 1982 / València: Gregal Llibres, 1987.

- ''Cicle de Cassana'':

· Sense la terra promesa. València: Prometeo, 1980.

· Temps de batuda. València: Fernando Torres, 1983.

· Enllà de l´horitzó. València: Tàndem Edicions, 1991.

-Narracions:

· Narracions de la Foia de Castalla. Barcelona: Barcino, 1952.

· Narracions intranscendents. València: Fernando Torres Editor, 1982.

· Narracions perennes. València: Gregal Llibres, 1988.

· Un fonamentalista del Vinalopó, i altres contarelles. València: Tàndem, 1996.


Gramàtica i lexicografia

· Lea valenciano en diez días. València: Impremta Fermar, 1966.

· Curso de lengua valenciana. València: Gorg, 1966.

· Millorem el llenguatge. València: Gorg, 1971 / València: Tres i Quatre, 1979 (2a ed.)

· Curso medio de gramática catalana referida especialmente al País Valenciano. València: Gorg, 1973.

· Curs mitjà de gramàtica catalana, referida especialment al País Valencià. València: Tres i Quatre, 1977 (1988, 5a ed.)

· La flexió verbal. València: Tres i Quatre, 1983 (1991, 13a ed.)

· Temes de correcció lingüística. València: Tres i Quatre, 1983 (1984, 2a ed.)

· Vocabulari escolar de la llengua. València: Carena, 1989.



En col.laboració amb altres autors

· Llebeig. València, 1975 (amb el mallorquí Pere Riutort)

· Llengua i literatura. BUP-1. València: Gragal Llibres, 1985 (amb E. Salvador, V. Pascual i V. i M. Nicolàs)

· Vocabulari fonamental. Barcelona: Plaza & Janes, 1988 (amb E. Lleonard Valor)

· Expressions peculiars de la llengua: locucions i frases fetes. València: Tàndem Edicions, 1993 (amb Rosa Serrano)

· Vocabulari castellut dins Aportacions d´Enric Valor a la lexocografia catalana. (amb J. Giner), 1996.



Traduccions

· Voltaire. L´ingenu. València: Gorg, 1974.

Comentaris sobre la seua obra

"... els personatges creats per Enric Valor apareixen units al seu entorn, són coneixedors exactes de la realitat que els envolta, així les muntanyes es transformaran en cingle, rambla, sera, foia o cimal; els menjars, en torrons de Xixona, carabassat, padou de Castalla, tramussos de la Ribera, figues de Benicarló, taronges de Carcaixent, cacauets de l'horta de València, ensucrades d'Alcoi, torrat d'Elx o només tortells, massapans, llepolies; les plantes, en timó, pebrella, fenoll o ginebre. I les persones, a més de quedar-se "fetes pols" o simplement "mal", poden quedar-se "fetes un Sant Llàtzer"; podran plorar a "llàgrima viva", o quedar-se soles "com un jonc" o més alegres que "un gos amb un os". Una dona pot "sentir-se compradora" i tenir un xiquet "esparpellat com un teuladí" o "poregós com una cabra montesa"; potser es posarà "vermella com la flor del magraner" i a més de plorar "agafarà un botó", i si s'enfaden "faran cara de gos de barraca". I sabrem que "les desgràcies s'enganxen com les cireres" o que "per foc i per muller no te n'isques al carrer".

Des d'aquesta riquesa expressiva Valor col.labora en la tasca ecològica fixant expressions i portant-les a la vista i l'oïda del lector-auditor, pequè com ja hem dit, les rondalles, testimoni del parlar d'un poble, acaben sent vehicle de velles fórmules lèxiques, d'arcaismes, parèmies i comparances".

(Gemma Lluch i Rosa Serrano. Noves lectures de les Rondalles Valencianes. València: Tàmdem-Albatros, 1995)


"Un enamorat de l´idioma que desenvolupa el sentit de tacte per extreure als mots, amant expert amb dedicació exclusiva, tota la música que s´hi amaga. (...)El nord del senyor Valor és el treball minuciós amb la paraula, i s'hi posa, amb una mà hàbil que esporga i acarona. La seua escriptura se situa així en equilibri admirable entre la recerca dialectal dels parlars vius de la seua terra i, de l'altre cantó, la més estricta disciplina fabriana. El fervor normatiu no hi és un silici aplicat a la carn de la lletra, sinó l'ossada que la vertebra (...) El mot sospesat i la frase ben construïda són estris de l'escriptura on l'autor es recrea, sense pressa, per elaborar les delícies del tast que ens ofereix. Capficat en les dèries idiomàtiques, esdevé un estrany habitant del país de la paraula"

(Vicent Salvador. "La llengua, i el barret, del Sr. Valor". Avui, 30.XII.1999)


"Enric Valor és un ésser polièdric. Moltes les cares i molts els anys per a polir-les i perfeccionar-les. Així, tenim el senyor Valor senyor Valor i l´Enric Valor caçador i meteoròleg, el gramàtic i el lexicògraf, el rondallaire i el novel.lista, el patriota in combustible i el narrador empedreït. Per mi és també un ésser humà entranyable, un referent ètic i patriòtic, un amic gran. (...) Enric Valor ha mantingut al llarg de la seva vida una actitud ètica i cívica al servei de la llengua i de la cultura del País Valencià on viu sempre formant part d´una unitat més ampla perquè, home acostumat a ataüllar l´horitzó en llargues hores de cacera, té una mirada enemiga de fronteres artificials i empobridores. De tanques que ofeguen i divideixen".

(Rosa Serrano, "Enric Valor, un escriptor i una obra a descobrir". Avui, 30.XII.1999)


"La principal diferència de les rondalles de Valor radica en el fet que tracta la rondalla com una novel.la i, alhora, s´adreça a dos tipus de lectors diferents. Per una part, l´edició completa és una lectura perfecta per als adults; per una altra, la versió adaptada per Rosa Serrano proposa una lectura d´interès innegable per als infants. (...) A diferència d´altres escriptors de rondalles, la finalitat d´Enric Valor no era la d´un folklorista sinó la d´un novel.lista que vol escriure i fa ús d´uns esquemes argumentals que va escoltar quan era un nen".

(Gemma Lluch, "Enric Valor, escriptor de rondalles". Avui, 30.XII. 1999)


"Amb la més estricta naturalitat, doncs, l´obra valoriana ha estat sancionada com a magistral per les Universitats de València, les Illes Balears, Jaume I de Castelló de la Plana i, ara darrerament, Alacant, les quals s´han sentit enorgullides de proclamar doctor amb honors extraordinaris el nostre mestre. Una tal distinció, compartida per tantes universitats, em fa l´efecte que no és un fenomen habitual... En efecte, és ben conegut que, alhora que en el món universitari, els ambients artístics i els reductes científics respecten, i ben sovint admiren, l´obra exemplar d´nric Valor, aquesta és convertida en motiu de refús per part de les instàncies que condueixen la política valenciana. L´episodi que van protagonitzar les autoritats educatives del país en arrabassar la denominació "Enric Valor" a l´institut del seu poble no constituí una simple mostra d´intransigència, amb ribets de barbàrie, sinó més aviat una exhibició de prepotència contra la lucidesa mental i l´esperit creador, i alhora contra la bondat".

(Vicent Pitarch, "Enric Valor model proscrit". Serra d´Or, febrer 2000)


Fragments de entrevistes:

¿És veritat que al voltant del deu anys va intentar escriure ja la seva primera novel.la a la qual, fins i tot, va posar per títol El secret del castell?

Als nou anys jo ja hi tenia la il.lusió. En vaig escriure tres capítols. Recorde que hi vaig posar uns personatges en un poble que vaig llegir en el mapa d´Espanya que es deia Treviño i estava en el nord i això em va il.lusionar a mi de minyó, mira si és cosa de poc coneixement!, i al final el personatge va fer un viatge a Itàlia i ja no el vaig fer tornar a Treviño... Però el meu pare em seguia animant.


¿És cert que la seva primera narració publicada ho va ser en castellà, el 1926?


La primera que vaig publicar va ser L´experiment de Strolowickz. Me´l van publicar a Elx. Després vaig escriure L´aventura de Franz Lietzen i me la publicaren en el Camí.

El divuit de juliol del 36 es van perdre moltes il.lusions. A vostè a més a més, se li va perdre l'original d'una novel.la que mai no ha estat possible llegir. ¿Com va ocórrer això?

Era la primera novel.la acabada. Es deia El misteri de Canadian. El tren on anava l´exemplar de la novel.la va ser bombardejat i es va cremar.

Qui són, acabada la guerra, els seus mestres de llengua?

Josep Giner va donar-me classes de filologia catalana, d´ensenyar-me llatí i gramàtica històrica. Fou decisiu en la meva formació, em va comunicar amb Joan Coromines. Carles Salvador també em va influir, tant que em va fer com ell era: un autèntic fabrista.

Finalment, l´any 1960 veu vostè publicada la seva novel.la L´ambició d´Aleix. És cert que va trigar deu anys a passar la censura?

La censura era més rígida en els temes amorosos que en els polítics... que podia passar amb una novel.la on s´esdevenia un adulteri?

En la seva opinió, quan naix el blaverisme i impulsat per qui?

El blaverisme és un secessionisme lingüístic que acabaria amb la desaparició del valencià. És la nova ofensiva de la dreta per acabar amb la llengua... Volen fer analfabet el nostre poble separant-lo de la ciència filològica, de la Universitat, reduint-lo a un populisme inculte sense afany de superació.


(
Rosa Serrano. Enric Valor converses amb un senyor escriptor. València: Tàndem Edicions, 1995)



Bibliografia essencial

· Casanova, E. "El valencià i Enric Valor". Diari de Balears. Balears Cultural, 15, feb., 1998.

· Colomina, J. "L´aportació d´Enric Valor a la formació de la llengua literària moderna". Serra d´Or, maig 1991.

· Conca, M. "La riquesa fraseològica en la producció rondallística d´Enric Valor" dins Simposi d´estudi i festa Enric Valor. Actes, 47-60, 1996.

· DD. AA. Simposi d'estudi i festa Enric Valor. Actes, Alacant, Diputació d'Alacant, 1996.

· Escrivà, Vicent. "La narrativa d´Enric Valor: una tradició inventada, dins Enric Valor: L´ambició d´Aleix. València: Gregal Llibres, 1986.

· Francés, S. i Luna, V. Enric Valor o l´amor per la llengua. Alacant: Diputació d´Alacant, 1996.

· Iborra, J. "Enric Valor: novel.la i societat" dins Confluències. Una mirada sobre la literatura valenciana actual. València: Edicions Alfons el Magnànim, 61-67, 1995.


· Janer Manila, G. "Contar històries: conjugar la vida en imperfet" dins Simposi d´estudi i festa Enric Valor. Actes, 35-45, 1996.

· Lluch, Gemma. De princeses i herois. València: Generalitat Valenciana, 1988.

· Lluch, Gemma i Rosa Serrano. Noves lectures de les Rondalles Valencianes. València: Tàndem Edicions i editorial Albatros, 1995.

· Moll, F. de B. Els altres quaranta anys (1935-1974). Mallorca: Moll, 1975.

· Montoya, B. "La normativa fonètica del gramàtic Enric Valor" dins Simposi d´estudi i festa Enric Valor. Actes, 195-222, 1996.

· Ninyoles, R.L. "Enric Valor: fons cultural i normalització" dins Obra literària completa d´Enric Valor. València: Gorg, 1975.

· Pitarch, Vicent. "Enric Valor, un empelt mallorquí". Diari de Balears. Balears Cultural, feb., 1998.

· Pitarch, Vicent. "Enric Valor model proscrit". Serra d´Or, 482, feb. 2000: 26-27.

· Rico, A i Solà, J. Gramàtica i lexicografia catalanes: síntesi històrica. València: Universitat de València, 1995.

· Serrano, Rosa. Rondalles valencianes d´Enric Valor. València: Gregal Llibres, 1985-87 (36 volums) / València: Tàndem Edicions i Albatros, 1993-95 ( 8 volums)

· Serrano, Rosa. Enric Valor: Converses amb un senyor escriptor. València: Tàndem, 1995.

· Solà, Joan. Sintaxi normativa: estat de la qüestió. Barcelona: Empúries, 1994.

dijous, 25 de març del 2010

AraÉsDemà: Assumiràs la veu d'un poble (Vicent Andrés Estellés)



Actuació en directe d'AraÉsDemà interpretant el poema «Assumiràs la veu d'un poble» de Vicent Andrés Estellés el passat 13 de març a la Sala Polivalent del Pla del Penedès, durant la presentació oficial del seu segon espectacle "Ací em pariren i ací estic", basat en l'obra de Vicent Andrés Estellés.

ASSUMIRÀS LA VEU D'UN POBLE

Assumiràs la veu d'un poble
i serà la veu del teu poble
i seràs, per a sempre, poble,
i patiràs i esperaràs,
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera.

I tindràs fam i tindràs sed,
no podràs escriure els poemes
i callaràs tota la nit
mentres dormen les tues gents,
i tu sols estaràs despert,
i tu estaràs despert per tots.

No t'han parit per a dormir:
et pariren per a vetlar
en la llarga nit del teu poble.
Tu seràs la paraula viva,
la paraula viva i amarga.

Ja no existiràn les paraules
sino l'home assumint la pena
del seu poble, i és un silenci.
Deixaràs de comptar les sil.labes,
de fer-te el nus de la corbata:
seràs un poble, caminant
entre una amarga polseguera,
vida amunt i nacions amunt,
una enaltida condició.

No tot serà, però, silenci.
Car diràs la paraula justa,
la diràs en el moment just.
No diràs la teua paraula
amb voluntad d'antologia,
car la diràs honestament,
iradament, sense pensar
en ninguna posteritat
com no sia la del teu poble.

Potser et maten o potser
s'en riguen, potser et delaten;
tot això són banalitats.
Allò que val és la consciència
de no ser res sino s'és poble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament.

VICENT ANDRÉS ESTELLÉS
Real Time Web Analytics